A qui votarien els immigrants?

BarcelonaEl govern espanyol, en una mesura pactada amb Podem, ha aprovat una regularització extraordinària d'immigrants. Les estimacions actuals calculen que la mesura regularitzarà la situació de mig milió de persones. Si no hi ha cap canvi d’última hora, aquest representarà el sisè procés de regularització extraordinari. Quatre d’elles impulsades pel PSOE de Felipe González, dues pel PP de José María Aznar i l’última per José Luis Rodríguez Zapatero, la més àmplia fins al dia d’avui. En total, vora 1,2 milions de persones s’han beneficiat d’aquestes mesures extraordinàries, xifra que podria créixer substancialment amb la primera regularització en vint anys.

La idea que aquest mig milió de persones podrien votar va començar a circular des de l’anunci del Reial decret, especialment a les xarxes. Una notícia falsa, atès que s’atorga el permís de treball i residència, però no la nacionalitat espanyola, que és la que dona el dret a vot a les eleccions generals, autonòmiques i municipals (aquestes últimes amb alguna excepció, com ser d’un estat membre de la Unió Europea). Amb tot, aviat el potencial suport electoral dels migrants s’ha fet servir com a eina política. Per exemple, Irene Montero (Podem) deia fa uns dies a Saragossa que la regularització permetria "escombrar els fatxes" i "reemplaçar-los amb gent treballadora".

Quin seria el comportament polític dels immigrants? Respondre-ho és una pregunta complicada atès que els sondejos les solen excloure. Concloure que determinats migrants votaran d’una manera o altra sol seguir determinats estereotips basats en l’origen geogràfic o la llengua que parlen, entre altres.

Apatia política i abstenció

Tal com documenten nombrosos estudis, el "bloc" guanyador entre les persones nascudes a l’estranger i que obtenen la nacionalitat és l’abstenció. L’obtenció formal de la pertinença a la comunitat no va acompanyada d’uns percentatges de participació electoral similars als dels nadius. Per exemple, segons dades d’enquesta des del 2024 fins a l’actualitat, el percentatge d’abstenció de les persones acabades de nacionalitzar era el doble del que tenien els espanyols d’origen. Fins i tot quan tenen dret a vot, com en les eleccions locals, la seva mobilització és molt menor. Es tracta d’un patró que com a mínim s’explica per dos processos: primer, l’estatus socioeconòmic dels immigrants és més baix, la qual cosa està fortament relacionada amb l’abstenció.

Segon, una part important dels nous electors viuen desconnectats del món polític del país, de les seves dinàmiques, de com funciona. A mesura que passa el temps aquestes barreres van caient i, per tant, la seva participació puja.

D’esquerres... amb excepcions

Entre els que participarien en les eleccions, el partit que registra un suport més alt en intenció de vot és el PSOE (generals) i el PSC (catalanes). El PSOE té un pes relatiu més elevat entre les persones que han adquirit fa poc la nacionalitat o entre aquelles que no la tenen. Si mirem la ideologia d’aquests dos grups, un bon grapat els costa ubicar-se, però, entre els que ho fan, s’ubiquen al centreesquerra.

En el context català, el patró és semblant, amb algunes diferències. Es tracta d’un col·lectiu que tendeix a preferir formacions d’àmbit estatal en contraposició a Junts, ERC, la CUP i Aliança.

Les dades ens indiquen també que hi ha importants diferències segons l’origen. Així, mentre els magrebins votarien predominantment esquerres (particularment els del Marroc), hi ha gairebé empat tècnic esquerra-dreta entre equatorians i colombians. Per contra, el suport a la dreta és notòriament més elevat entre llatinoamericans, sobretot veneçolans (especialment cap a Vox). A Catalunya hi destaca el suport elevat que Aliança rep de gent procedent de països europeus, especialment dels que provenen de l’est d’Europa.

Finalment, podríem posar la mà al foc en un aspecte i seria complicat cremar-nos: tenint en compte que no viuen tots en una mateixa província, que participen menys i que el seu suport és heterogeni, l’impacte en termes d’escons tendiria a nul.

El gràfic curiós de la setmana

De quin partit depèn l'èxit de l'extrema dreta?

Els motius de l’avenç de l’extrema dreta arreu d’Europa fa temps que són un tema d’anàlisi. Bona part del debat s’ha centrat en el rol de l’economia (per exemple, l’efecte de les recessions), els aspectes culturals (com el rol de la religió) o els mitjans, com les xarxes socials. Recentment, un article acadèmic s’ha preguntat: l’èxit electoral de l’extrema dreta depèn en part de quin partit governa? La ideologia dels governs ha variat poc, tot i moure’s a l’esquerra els anys 1940 i 1990, a la dreta entre 1950 i 1970 i encara més a la dreta a partir del 2000 (sobretot en els últims anys). Com mostra l’article, quan l’esquerra governa, l’extrema dreta, normalment a l’oposició, treu més vots. L’article per exemple mostra que a Espanya, quan l’esquerra governa, el més beneficiat és Vox, no pas el PP.