Sílvia Orriols o Santiago Abascal: qui pot créixer més a Catalunya?
BarcelonaAquesta setmana, el Baròmetre del CEO ha deixat uns quants titulars sobre les tendències electorals a Catalunya: un auge d’Aliança Catalana, que ja venia de l’anterior onada; un estancament del PSC després d'anys de pujada, i sobretot el creixement a què pot optar Vox.
El partit de Santiago Abascal, representat per Ignacio Garriga al Parlament, ja estaria trepitjant els talons al PP com a quarta força. Si en les darreres eleccions del 2024 va obtenir 11 diputats, quedant-se més o menys amb el mateix suport, ara el CEO li pronostica un augment tant a les eleccions al Parlament (amb una pujada de fins a 14) com al Congrés a Catalunya, de 2 a 4-5, més o menys empatat amb el PP (5-6). Però el seu potencial creixement es veu encara més si s’analitzen les dades per franja d’edat. Si el rànquing general que pronostica el CEO és PSC, Junts, ERC, PP, Vox, Aliança, Comuns i CUP, entre els més joves els d'Abascal s'enfilen al tercer lloc, per darrere del PSC i Esquerra.
De fet, entre els menors de 25 anys Vox està pràcticament empatat amb els socialistes i els republicans. I aquesta classificació es manté fins a arribar als menors de 50 anys –això sí, amb l’extrema dreta a més distància–. Això li dona més possibilitats de créixer perquè de moment, a diferència del PP, que és més fort entre els 50 i els 65 anys i és el seu principal competidor, està aconseguint penetrar en una bossa de votants que, si es manté la tendència, aniran guanyant pes en el futur. Un comportament electoral que no dista del de la resta de l’Estat.
Pel que fa a l'altra extrema dreta del Parlament, Aliança Catalana, té un patró de creixement diferent del de Vox. Els de Sílvia Orriols no es caracteritzen per créixer entre l’electorat jove, sinó que tenen una penetració més o menys igual en totes les franges d’edat. Una diferència respecte als altres partits ultres que beuen d'un vot eminentment jove. L'altra és l'autoubicació ideològica. Si els de Vox se situen ells mateixos al 7 en un índex del 0 al 10 (en què el 0 és l'extrema esquerra i el 10 l’extrema dreta), els d’Aliança es defineixen en el 5,5. És a dir, els votants de Sílvia Orriols es defineixen com a molt menys de dreta que els de Vox malgrat que al Parlament Aliança comparteix moltes propostes amb els de Santiago Abascal i, sovint, només es limita a demanar que es tradueixin al català.
El que ja és una realitat, amb tot, és que entre les dues extremes dretes espanyolista i independentista ja hi ha traspàs de vot, cosa que vol dir que la prioritat dels seus votants no és la qüestió nacional sinó la migratòria. Ja hi ha votants d’Aliança que manifesten que optarien per Vox en unes espanyoles. Davant d'això, veurem si Sílvia Orriols manté que no es presentaran al Congrés dels Diputats.
Una setmana abans que el Senat doni el tret de sortida a la comissió d'investigació sobre l'apagada elèctrica, els senadors van tenir un déjà vu del dia 28 d'abril. Se'n va anar la llum durant uns minuts i per sortir del pas amb ironia el seu president, Pedro Rollán, va dir: "És per eficiència, senyories". Alícia García (PP) li va seguir la broma: "Això de treballar en la intimitat és una novetat interessant".
L'expresident Jordi Pujol manté l'activitat pública també a l'estiu. El 10 de juliol va ser protagonista d'un sopar multitudinari al Maresme amb alcaldes de Junts. L'any passat, en aquesta trobada, Jordi Turull va convidar-lo a fer-se'n militant. Pujol va dir que sí en aquell moment, però un any després encara no ha fet el pas. Aquesta vegada, el secretari general de Junts no va assistir-hi.