Un aclariment degut

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsEn doldre’s un d’aquests dies La Veu de Catalunya que en el pròxim primer Parlament de la Generalitat no hi podran ésser representats els diferents matisos de l’opinió catalana, en culpa al sistema electoral ultramajoritari que ens ha imposat el Govern de Madrid. ¿Qui són els responsables que les eleccions d’ara no siguin pel sistema de representació proporcional? Contesta La Veu : -“Cal reconèixer que en primer lloc són responsables d’aquesta situació els homes que redactaren a Núria el primer projecte de l’Estatut. Entre aquests homes hi havia els d’Acció Catalana, que avui se’n planyen, encara que no han fet res per evitar-ho.”- Certament, en la Ponència de Núria figurava el senyor Martí Esteve en representació de la minoria d’Acció Catalana. Però el projecte d’Estatut que elaborà aquella Ponència, projecte que fou repartit als diputats de Catalunya i a la premsa, deia: “Article 57. El procediment per a l’elecció” del primer Parlament de Catalunya “serà el de Representació Proporcional, segons les regles que fixarà el President del Govern provisional de la Generalitat en la convocatòria.” Però si el diari catalanista és materialment injust en la seva al·lusió al projecte de la Ponència de Núria, té, “fins ara”, formalment raó quant a la redacció definitiva del projecte d’Estatut de Catalunya que votà l’Assemblea de la Generalitat. [...] El text posat a discussió i votació de l’Assemblea fou redactat per una Comissió parlamentària o de diputats nombrosa, en la qual figuraven tots els membres del Consell o Govern provisional, i per tota oposició, el senyor Martí Esteve i jo, que exercia la direcció parlamentària de la minoria d’Acció Catalana. [...] Heus ací per què els diputats que fins fa poc integràvem la minoria d’Acció Catalana ens resignàrem a no parlar i no parlàrem de Representació Proporcional en les sessions de l’Assemblea. [...] Ara crec que les meves prerrogatives d’ex-diputat -no totes han d’ésser de les jerarquies, en règim democràtic- em permeten trencar un silenci comprometedor i sincerar aquella minoria d’Acció Catalana davant dels retrets formulats. I dels implícits, encara més dignes d’ésser atesos.