Efímers08/09/2014

Alemanya: Una qüestió de diners i de nacionalisme

Isaac Lluch Martín

MUNIC“En els últims mesos han aparegut molt pocs articles sobre Catalunya a la premsa alemanya. Com a molt, en relació amb Escòcia i sempre en un espai inferior. Hi ha hagut un parell d’informacions sobre el cas d’evasió fiscal de Jordi Pujol. En vista de les crisis a l’Iraq i a Ucraïna, Espanya no és rellevant”. Qui fa aquest diagnòstic és la redactora política de l’edició online de Die Zeit, Lisa Caspari, per bé que el politòleg Kai-Olaf Lang, de l’Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional, assessor del govern d’Angela Merkel, matisa que “l’interès polític sobre la qüestió catalana va creixent en comparació amb fa un any o dos”.

Tots dos coincideixen amb el president del Partit Socialdemòcrata (SPD) a la comissió d’Exteriors del Bundestag, Niels Annen, en remarcar la dificultat d’explicar el cas català a Alemanya. “Molta gent no entén aquesta contradicció: d’una banda, cada cop estem més integrats a la UE i, de l’altra, es desenvolupen nacionalismes. Crec que serà molt difícil que Catalunya sobrevisqui aquest procés sense l’ajuda de l’estat espanyol i de la UE”, assegura Annen. I a continuació expressa el seu escepticisme: “Crec que en temps de crisi, la gent de vegades pensa que una nova forma d’organització política resoldrà els problemes, i em temo que no passarà”.

Cargando
No hay anuncios

Des d’una perspectiva periodística, Caspari considera que “molts alemanys no entenen per què als catalans els és tan important la seva pròpia cultura i es volen anomenar nació. A Alemanya tenim un sistema federal amb una llengua oficial, però molts dialectes que es cuiden amb orgull. Ni tan sols a Baviera hi ha veus de pes que vulguin canviar això. Per això crec que a molts alemanys els resulta estranya la situació a Espanya. Molts creuen que la cosa a Catalunya va de diners”. En aquest punt, Lang reflexiona: “La meva impressió és que sovint a Alemanya se simplifica que la cosa va de nacionalisme. En canvi, el moviment catalanista argumenta que va de democràcia”.

Mentre que Annen està d’acord amb Merkel a fer valer la relació amb Espanyol de cara a la consulta del 9-N -“És un assumpte intern i si hi ha un procés legal d’independència el respectaríem i establiríem relacions amb Catalunya com ho farem amb Escòcia”-, Lang destaca que “passi el que passi es produirà una prova de resistència del lideratge polític a Catalunya, que té com a reptes mantenir la unitat entre poders pragmàtics i radicals, negociar responsablement i alhora representar la voluntat majoritària de la societat catalana”. Alemanya encaixa el procés entre els diners i el nacionalisme.