Els murs, més lliures que mai

BarcelonaLes normatives municipals que regulen les pintades al carrer, tradicionalment associades al vandalisme, tendeixen a ser molt restrictives. A Barcelona, per exemple, l’ordenança sobre el paisatge urbà del 1999 i la de convivència ciutadana del 2005 impedeixen la gran majoria d’activitats pictòriques a la via pública: “És prohibit realitzar tota mena de grafit, pintada, taca, gargot, escrit, inscripció o grafisme [...] sobre qualsevol element de l’espai públic”, diu l’article 20 de la norma del 2005. En cas que la pintada es realitzi en un “bé privat”, continua, “serà necessària, també, l’autorització expressa de l’Ajuntament”.

En general, l’ordenança exclou de la prohibició les pintades que hagin aconseguit el permís oficial de l’administració. Una escletxa que els grafiters de la capital catalana han començat a explotar els últims dos anys. Sense anar més lluny, l’associació Rebobinart va llançar a mitjans d’octubre una aplicació mòbil pionera al món que gestiona permisos perquè els artistes urbans puguin pintar legalment al carrer. L’apli és la consolidació del projecte Murs Lliures de l’associació, a través del qual ja s’han “alliberat” 5.000 metres quadrats de parets -un quilòmetre i mig lineal- per pintar a Sant Martí i Sants-Montjuïc. L’objectiu és ampliar els espais fins que n’hi hagi mínim un per cada districte. El director de Rebobinart, Marc Garcia, no amaga l’interès d’altres països per l’apli, que podria traspassar fronteres.

“Volem democratitzar l’art. És igual si véns del món gràfic, del disseny o ets un ciutadà que vol pintar un mur”, diu Garcia, que afegeix: “No som ningú per qüestionar què és art i què no”. Això sí, queden prohibits els missatges xenòfobs, racistes o que fereixin sensibilitats. L’entitat, que assumeix la responsabilitat civil de l’ús que es faci dels murs cedits per l’Ajuntament, assegura que als barris amb parets alliberades “s’han hagut de netejar menys pintades” incíviques.

Una afirmació que no comparteixen al consistori. El gerent de l’Institut del Paisatge Urbà de Barcelona, Xavier Olivella, creu que iniciatives com la de Rebobinart “funcionen força bé”, i celebra que els joves talents de l’art urbà puguin pintar en “espais controlats, autoritzats i legals”, però deixa clar que “el nivell de vandalisme no disminueix”. Diu que hi ha grafiters que prefereixen anar per lliure: “La gent continua fent tags [firmes ràpides] en qualsevol lloc, i això ho perseguirem i sancionarem”. Les multes per pintar il·legalment van dels 750 euros als 3.000.

L’Ajuntament seguirà cedint murs a entitats disposades a gestionar-los a mesura que les experiències actuals funcionin bé, però aclareix que encara són “reticents” a habilitar espais “sense control”. Olivella insisteix, a més, que un excés de parets o persianes pintades seria visualment “agressiu i sorollós”. A Rebobinart són conscients que les dades i el control que exerceixen sobre els murs són la seva “força”. Tant l’aplicació mòbil com la seva pàgina web registren des de la quantitat de cessions fins a les intervencions diàries que s’han fet a cada espai, amb fotos incloses.

Autoritzacions temporals

La cessió de murs és una pràctica habitual i de llarg recorregut en altres municipis catalans com Granollers. Amb una normativa semblant a la de Barcelona i un volum creixent de grafiters, l’Ajuntament vallesà va posar en marxa l’any 2006 el programa Graffnollers, a través del qual s’autoritza els artistes interessats a plasmar les seves creacions en diversos murs de la ciutat per un període de sis mesos. L’acord s’estableix directament entre administració i grafiter -prèvia autorització del propietari del mur- i cada artista disposa temporalment d’alguna de les mitgeres, parets o espais disponibles al registre municipal.

“L’acollida va ser brutal. És una oportunitat per demostrar que el grafiti pot ser una expressió d’art i no una bretolada”, explica el regidor de Joventut de Granollers, Carles Cabanillas, que confessa que, tot i això, encara hi ha pintades on no toca. Segons Cabanillas, la cultura del grafiti ha augmentat molt a la capital del Vallès Oriental des de llavors i, tot i que cada cop hi ha menys murs disponibles, l’Ajuntament no ha deixat de fomentar l’art al carrer. L’últim exemple va tenir lloc l’estiu passat, quan es va contractar el conegut artista urbà Aryz perquè decorés la façana d’un bloc de deu pisos de la ciutat. Fins i tot es va instal·lar un mirador per seguir el procés de creació i es va cridar a la participació per decidir el nom de l’obra.

Tres anys embellint la ciutat

Però si hi ha una ciutat especialista a pintar façanes és Girona, on aquest juny es va celebrar la tercera edició del festival Milestone Project. Durant dues setmanes a l’any els millors artistes de grafitis del món es reuneixen al voltant del riu Onyar per transformar la ciutat en una autèntica galeria d’art urbà. Però el que fa més especial aquest esdeveniment és que les obres queden permanentment instal·lades com un element més del paisatge gironí. “Els mateixos artistes diuen que probablement és el millor festival estatal i un dels grans d’Europa. Molts estan acostumats a treballar en espais restringits i es meravellen de les facilitats d’aquí”, deia aquest estiu a l’ARA Xavier Masó, codirector de Milestone.

--------------

Bansksy, l'enigmàtic artista contra el món

Es presenta com a Robin Banksy però ningú sap quin és el seu nom real ni quin aspecte té. Nascut el 1975 a Bristol, aquest artista urbà s’ha fet famós arreu del món pels seus originals grafitis reivindicatius i de denúncia política i social. La major part es poden veure a Londres. Dibuixa amb plantilles i utilitza tàctiques de comunicació-guerrilla, integrant els elements de la via pública en les seves creacions. Els seus grafitis s’han mediatitzat tant que s’utilitzen arreu del món per il·lustrar peces de roba, objectes de decoració o pòsters, i fins i tot s’han arribat a subhastar per centenars de milers d’euros. La potència dels missatges que transmet és evident: entre els seus dibuixos més famosos hi ha dos bobbies fent-se un petó, un manifestant llançant flors en lloc d’un còctel Molotov o un guàrdia del Palau de Buckingham orinant al carrer. Tot i les falses notícies que sovint apunten a l’arrest de Bansky, de moment només es tracta de rumors.

“Banksy i jo som com Brad Pitt i Angelina Jolie a Mr. & Mrs. Smith ”. Així s’expressava en una de les dues entrevistes telefòniques que ha concedit a la premsa l’artista urbana coneguda amb el nom de Bambi. És britànica, té un estil molt semblant al de Banksy -amb qui ha arribat a compartir una exposició- i les seves creacions de cultura pop han cridat l’atenció de diversos famosos que es barallen per adquirir les seves obres. De fet, gran part són retrats d’actors, cantants o membres de la reialesa britànica. Gairebé ningú ha arribat a conèixer la seva identitat i, segons la seva agent, Bambi és una estrella del pop internacional amb doble identitat. S’especula que podria ser M.I.A, Adele, Geri Halliwell o fins i tot Victoria Beckham.