Efímers25/08/2015

Països de parla catalana i perjudicis econòmics. L'editorial d'Antoni Bassas

Es pot discutir si el conseller de Justícia, Germà Gordó, va estar més o menys oportú quan, aquest cap de setmana, a la universitat, a Prada de Conflent, va dir que la construcció d’un estat no ha de fer oblidar la nació sencera, amb referència al País Valencià, les Illes, la Franja i la Catalunya del Nord, i la possibilitat d’oferir passaport català als ciutadans d’aquestes comunitats.

Es pot discutir l’oportunitat, dic, perquè ja hi ha prou feina a construir un estat per a Catalunya per pensar a embrancar-se en escenaris encara més incerts. I perquè ja se sap que a Espanya, on el debat polític és molt emocional, hi ha una idea que molesta encara més que la idea de Catalunya com a nació, que és l’existència d’una comunitat catalanoparlant que desborda els límits administratius de la Catalunya autònoma, i per tant, Gordó sabia que ho aprofitarien per fer-se els agredits.

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, discutida l’oportunitat, cal fer algunes precisions.

La primera és que el conseller de Justícia parlava en un àmbit acadèmic, la Universitat Catalana d’Estiu.

Cargando
No hay anuncios

La segona, que la manera en què alguns mitjans espanyols presenten la notícia no pot ser més obsessiva. El País: “Mas alarma València i l'Aragó en voler incloure'ls en la independència”. La Razón: “L’Aragó i València, contra Mas per haver-los ofert unir-se a la independència”. Qui va parlar va ser Germà Gordó, no Artur Mas, però els titulars són molt interessants perquè demostren que la política espanyola està instal·lada a no voler reconèixer la magnitud del canvi polític a Catalunya, de baix a dalt, i es dediquen a la vella tàctica de mirar qui ho encapçala i demonitzar-lo, com abans van fer amb Arzallus, amb Ibarretxe o amb Carod, com si acabant amb Mas s’acabés amb el procés.

Tercera precisió: les reaccions. García Albiol diu que les declaracions són “bèl·liques” i un diputat del PP les va comparar amb l’“annexió nazi d’Àustria i Txèquia el 1938”. Calma: tothom sap que aquests territoris van formar part de la mateixa corona i que comparteixen una mateixa llengua. I una vegada més, el que és diferent i no pensa com ell, és nazi.

Cargando
No hay anuncios

Quarta precisió. S’esquincen les vestidures els que més han fet per separar. M’ho han sentit dir aquí algun cop perquè em sembla molt significatiu: la UCD primer i el PP després, amb la mirada complaent del PSOE, han deixat que el separatisme lingüístic sigui oficial a València, i fins i tot a l’Aragó van caure en el ridícul científic d’inventar-se el nom d’una nova llengua, el LAPAO. ¿S’atrevirien a dir que el que parlen un andalús i un castellà són llengües diferents?

Cinquena precisió. De què serveix als valencians que l’estat espanyol els protegeixi tant de Catalunya, quan els ofega econòmicament. Mirin aquest mapa. És de planificació de la xarxa de tren d’alta velocitat. De blau marí, les línies en servei; de blau cel, les que està previst que entrin en servei aquest any. Vigo, Palència, Lleó, Burgos, Zamora, Càceres, Mèrida, Badajoz, Cadis, Granada, Múrcia i Castelló. El mapa i el desplegament del mapa no resisteix una anàlisi econòmica basada en l’interès econòmic d’Espanya.

Cargando
No hay anuncios

Mirin, el 40% de la riquesa que es crea a Espanya es crea de Màlaga a Portbou, és a dir, a la costa mediterrània. Ara mirin el mapa del TGV i veuran que entre Màlaga i Alacant no hi ha cap tren d’alta velocitat. Que entre Alacant i València, tampoc. I que aquest any n’hi haurà entre València i Castelló. I que de Castelló a Tarragona, tampoc no hi ha TGV.

Per què? Doncs perquè el mapa de l’AVE és radial. De Madrid a tot arreu. I Madrid no és a la costa mediterrània. Però si volen anar a Europa pel Pirineu aragonès i a París i Brussel·les, encara al·lucinen.

Cargando
No hay anuncios

Però és que, segons llegim avui a El País, precisament Adif manté paralitzada des de fa dos anys la construcció del tram principal del corredor mediterrani a Catalunya. Ni rastre d’obres en el tram entre Martorell i Castellbisbal, que permetria donar sortida a trens que transportarien mercaderies de les fàbriques de Seat, Solvay i Cerestar.

I encara parlem dels perjudicis econòmics de la independència. Per perjudicis econòmics aquest mapa d’Espanya.

Cargando
No hay anuncios

I que tinguem un bon dia.