ABANS D’ARA

La Bella Dorita

De l’entrevista de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) a TVE (I-1978). Avui fa 14 anys de la mort de María Yáñez García, La Bella Dorita (Cuevas de Almanzora, 1901 - Barcelona, 2001).

Montserrat Roig 1978
26/06/2015

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsLa Bella Dorita ha representat el somni dels anys difícils, el desig damunt l’escenari, la felicitat que és a tocar. Nascuda Maria Yáñez, aviat seria coneguda com la Bella Dorita, reina del cuplet i del Paral·lel. La Bella Dorita, amb el seu art, el seu cos, el seu cant i les seves mans, ha aguantat dalt l’escenari mentre altres vedettes desapareixien de la memòria de l’espectacle. El nostre personatge d’avui neix a Cuevas de Almanzora, Almeria, el 1901. De la família de les Picones, sempre ha sentit l’orgull d’ésser andalusa i estimar, alhora, la nova terra, Catalunya. Va venir a Barcelona quan tenia dotze anys tot fugint de la fam i aviat esdevindria un dels mites més estimats dels catalans de naixença i els catalans d’adopció. [...] - ¿Com veia vostè el públic, la gent de Barcelona?, ¿de quin manera vivia aleshores el Paral·lel? -Hi anava molta gent, sobretot als cabarets i als teatres on feien revista, hi anava molta gent. Però hi havia gent... Com diré jo? A les platees dels musics-halls tots eren treballadors, a les llotges ja era una altra cosa, com que estaven una miqueta amagadets, a les llotges hi anava tothom- [...] ¿Hi va haver un canvi entre abans i després d’en Primo de Rivera? - Hi va haver un canvi gran, eh! Un canvi gran. Jo, amb en Primo de Rivera, l’any 1923, treballava a L’Ast, que avui és el Teatre Talia, i que era un cabaret estupendo, preciós, una meravella. Com a cabaret, no n’he vist mai cap més, era molt bonic. Hi treballava, com és natural, com a estrella, i en Primo de Rivera, es veu que era quan estava mirant això del cop d’Estat, hi venia molt sovint, allà, quasi cada dia. -Vostè, el veia? -És clar que el veia. Havia estat a la seva llotja moltes vegades. Era la que donava a l’escenari, el prosceni, perquè així ell quedava més retirat, no el veien i ell podia veure tot el que passava allà. Aleshores hi havia sicalipsis, sortien les dones despullades i ell les veia tranquil·lament. [...] Tot això anava així, però va venir el cop d’Estat i l’endemà d’entrar en Primo de Rivera ens va fer tapar a totes. [...]