DIPLOMÀCIA. Així definíem ahir el to i el contingut del que va dir Felip VI a Girona. Sempre és millor que et parlin d’entesa i convivència que no que assenyalin el teu país com a futur terreny adobat del terrorisme internacional. El problema és que durant el curt regnat del nou rei ja ha passat que un ministre ha dit això, contradient l’esperit convivencial del discurs. Sempre és maco que et felicitin pel teu caràcter emprenedor. Però mentre Felip VI feia això, hi ha fets produïts durant el seu curt regnat que atempten contra l’esperit emprenedor. El Port de Barcelona, gràcies a l’esperit emprenedor, ha sabut suplir la falta d’inversió de l’Estat en accessos amb iniciativa privada, i gràcies a això té beneficis, i ara l’Estat diu que amb els beneficis de Barcelona invertirà en accessos a altres ports no emprenedors perquè puguin competir deslleialment amb el de Barcelona. Sempre és bonic que et diguin que reconeixen el català. Però el rei ho ha fet just la setmana que el ministre Wert ha decidit incentivar el desacatament de la immersió amb uns premis de 6.000 euros que alhora seran una multa per a la Generalitat. Vull dir que la diplomàcia de Felip VI pot tenir un efecte pervers, si fa de mirall i et permet comprovar que l’Estat on ell regna però no governa fa just el contrari del que ell suggereix: ni fomenta la convivència ni respecta el català ni permet al país ser emprenedor. Les bones paraules que acompanyen fets radicalment oposats poden desgastar el que les diu i irritar el que les sent.