Les declaracions masclistes de Miguel Arias Cañete en el programa de la Susanna Griso a Antena 3 han estat, sens dubte, el plat fort de la setmana. L’excusa retrògrada per justificar el seu paper galdós en el cara a cara a TVE amb Elena Valenciano el retrata a ell i a la política amb olor de naftalina que predica el seu partit. Però davant d’un titular com el que va vomitar Cañete a Espejo público els mitjans tendeixen a descontextualitzar l’instant a causa de l’estupor que provoca. És interessant rebobinar i veure què va passar a la taula de tertulians matinals quan el candidat del PP al Parlament Europeu va deixar anar la barbaritat sobre la seva superioritat intel·lectual. La Griso li acabava de dir explícitament que Valenciano havia sigut clarament millor que ell, ho va refermar amb titulars de premsa i al final li va preguntar per què estava tan rígid i poc eloqüent. Griso, amb amabilitat i simpatia, li va ferir l’orgull. L’exministre, en certa manera, va voler justificar la seva indulgència amb Valenciano però també pretenia defensar-se de la presentadora. I en aquest context es va produir el desastre. Els etòlegs ja adverteixen que un mascle malferit pot tornar-se molt agressiu.
Cal destacar que, mentre Cañete argumentava la seva indolència amb Valenciano i feia gala de la seva preeminència intel·lectual i la supremacia de gènere, de fons se sentia la veueta de Paco Marhuenda que anava repetint: “ Es así. Es así. Es así ”, donant-li la raó amb efusió.
Susanna Griso, que va ser rapidíssima, li va replicar de seguida a Cañete: “ A mí lo que me parece machista de antemano es que usted me hable de un ejercicio de superioridad intelectual. ¿Lo da por hecho? ”
La resta de tertulians van criticar la resposta de Cañete i fins i tot li van posar exemples de com això no havia estat així en altres debats o confrontacions polítiques al Congrés. Cañete els deixava dir, concloent que ja podien argumentar el que volguessin, que, encara que fos impopular, les coses eren tal com ell les explicava.
Minuts més tard la Griso li va tornar a preguntar amb falsa ingenuïtat: “ Oiga, ¿y por qué leía tanto? ” I ell va explicar: “ Los temas que te dan son tan variados que tenía que ir buscando las réplicas. No era fácil, porque había que elegir las réplicas. No era fácil”. I tant, un exercici dificilíssim. Mirar la xuleta. Heus aquí l’enorme supremacia del mascle intel·lectual que no se sap ni la lliçó.