Els clarobscurs de les 'fraternities' nord-americanes

WashingtonMantenen la terminologia i iconografia grega del segle XVIII, però han perdut significat i estan envoltades de polèmica per les vexacions als novells. Els estils de vida han canviat molt en els últims 237 anys, però les fraternities continuen existint a les universitats dels EUA. La primera es va crear el 1776 al col·legi universitari William and Mary, a l'estat de Virginia. Era una societat secreta fundada per un grup d'estudiants anomenada Phi Beta Kappa, en referència a les primeres inicials del lema grec "L'amor de la saviesa, guia de la vida".

Ara, en ple segle XXI, les fraternities i les sororities -en general, les primeres són per a homes i les segones per a dones- no són un simple tòpic recurrent en moltes pel·lícules nord-americanes, sinó que realment mantenen un destacat protagonisme en la vida universitària i encara suposen un distintiu d'orgull per a molts estudiants. La majoria retenen, a més, l'aura de secretisme i d'exclusivitat, així com la seva essència històrica: la terminologia grega, un escut clàssic, un jurament secret, una insígnia, una encaixada de mans secreta i els rituals d'iniciació per als nous integrants.

Actualment, hi ha prop de 5.400 fraternities en 800 campus universitaris als EUA i el Canadà, segons les estadístiques de la North American Interfraternity Conference (NIC). Si es tenen en compte també les sororities, la xifra total d'organitzacions i filials se situa al voltant de les 23.000. Tot i l'abast de les xifres actuals, el que sí que ha canviat en els últims 200 anys és la finalitat d'aquestes organitzacions de "vida grega", com se les coneix als EUA.

Els historiadors apunten que les fraternities i les sororities es van crear per omplir un buit en la vida dels alumnes a favor del foment de l'amistat i la sociabilitat, i del debat de grans qüestions socials, econòmiques i polítiques. Avui, en canvi, n'hi ha força que es limiten a simples grups de lleure i que estan envoltades de polèmica per les novatades vexatòries a què sotmeten els nous membres, cosa que últimament ha provocat diverses investigacions policials i judicials, i la clausura d'alguns d'aquests col·lectius per part dels òrgans universitaris.

Malgrat aquests casos, encara hi ha moltes fraternities i sororities que oficialment mantenen un objectiu més profund: impulsar tasques socials i filantròpiques, i ajudar a cohesionar i promoure el lideratge humà. Aquest sembla que és el cas -o almenys la intenció pretesa- de les fraternities i sororities a la George Washington University. "Tot es basa en l'amistat, el lideratge, l'erudició i el servei comunitari que complementa l'experiència a l'aula", apunta un portaveu. I emfatitza que els integrants fan tasques per a la universitat i la comunitat, estan implicats acadèmicament, participen en els equips esportius i fan intercanvis en altres universitats a l'estranger.

Sinònim d'èxit a la vida?

Des de la NIC s'expressen en termes semblants: "El moviment de la fraternity del segle XXI continua la tradició de valors d'organitzacions de base que han prosperat durant gairebé dos segles. A través del moviment de la fraternity, s'ofereixen oportunitats per al desenvolupament del lideratge, el sentit de servei, el rendiment acadèmic, el networking i el compromís social". A més, l'associació nacional destaca que en l'últim curs les organitzacions van recaptar 15 milions d'euros per a causes filantròpiques i defensa que formar part d'una fraternity és sinònim d'èxit en la vida: assegura que el 44% de tots els presidents dels EUA han estat membres d'una fraternity social, el 31% de tots els jutges del Tribunal Suprem, el 42% dels senadors i el 50% del top ten de la llista de 500 millors directius que elabora Fortune.

Però, en realitat, no tot és tan idíl·lic ni els perfils tan immaculats. La George Washington disposa d'un detallat document en què explica en què consisteix una novatada -"Qualsevol mesura adoptada o situació creada, de manera deliberada, amb consentiment o sense, ja sigui dins o fora de l'escola, que busca generar incomoditat física o mental, vergonya, assetjament o que un faci el rídicul"-, subratlla que és "il·legal" perquè vulnera el codi de conducta del centre, i recorda tots els procediments que té l'estudiant per denunciar possibles vexacions. El detallisme del document, penjat a la web de la universitat, desvela implícitament que les novatades són tristament habituals als campus, cosa que ha enfosquit en els últims anys la percepció pública que se'n té.

Les estadístiques així ho certifiquen. Segons un estudi de la Universitat de Maine, el 55% dels estudiants de qualsevol club o organització han experimentat alguna forma de novatada durant la seva estada a la universitat. Les més freqüents tenen a veure amb el consum d'alcohol, l'aïllament, la privació del son, la humiliació deliberada o amb conductes sexuals. Una ràpida ullada a una hemeroteca de notícies dels últims mesos també posa de manifest que les històries d'assetjament abunden al llarg de tot el país.

Per exemple, recentment van sortir a la llum uns rituals d'iniciació que s'estan investigant i que consistien a atrapar una persona en un soterrani, forçar-la a menjar a la safata on ho fa un gos o asseure-la a sobre d'un vòmit. I això no és tot: un dels casos més dramàtics és el d'un jove de 19 anys que va morir fruit de la ingesta massiva d'alcohol a què va ser forçat i per la qual cosa més de 20 persones afronten càrrecs criminals; o el d'un altre que va perdre un testicle després de rebre cops de tovalloles amb nusos als extrems. Segons les últimes dades, les novatades han causat la mort de 60 persones en els últims set anys, la majoria relacionades amb el consum excessiu d'alcohol.

A part d'aquests exemples d'assetjament intolerable, n'hi ha desenes més de conductes impròpies dels membres d'algunes fraternities -fa poc un grup es va passejar ensenyant els testicles per un supermercat-, cosa que les allunya encara més de l'ideal de bondat i de servei públic que hi havia en les fraternities originals del segle XVIII. I també de l'excel·lència acadèmica, ja que, segons un estudi del 2006, els membres d'una fraternity o sorority tenen menys habilitats cognitives que la resta d'estudiants de la universitat.

No tot és negatiu: menys elitisme i més pluralitat

Però en aquests 237 anys d'història de les fraternities no tot ha sigut negatiu. La majoria de les organitzacions han perdut l'aura d'elitisme i han guanyat en pluralitat. El 1867 es va fundar la primera sorority, quan les dones van començar a accedir a la universitat, més de 90 anys després que es creés la primera fraternity. I el 1930 es consolidarien les organitzacions per a negres, amb el seu epicentre a la Universitat de Howard a Washington.

Com a sinònim dels nous temps, avui també n'hi ha majoritàriament per a llatins i asiàtics. En moltes fraternities hi ha barreja racial però en moltes altres no. Aixo sí, malgrat les diferències, totes mantenen en comú la terminologia i les icones gregues, i els seus particulars codis. Ara el gran repte és que les polèmiques no acabin enfosquint del tot l'esperit engendrat el 1776.