Còpules d’onze hores: el sexe, quina animalada!

Barcelona“Quin és l’animal que copula fins a onze hores seguides? Quines són les poquíssimes aus que tenen penis (i l’utilitzen)? Per què les piranyes no practiquen fel·lacions? On amaga el seu membre, el pop? O, com és que tots els homes voldrien ser bonobos?” Aquestes són només algunes de les curiositats que s’expliquen al llibre El sexe, quina animalada! (Angle Editorial). Els autors, Josep Ignasi Gras, Jaume Capdevila i Néstor Macià, recullen amb humor i rigor la gran varietat de pràctiques sexuals que tenen lloc en el món animal (humans al marge) perquè el lector ho llegeixi amb un objectiu clar: “Riure pels descosits al mateix temps que aprèn zoologia”.

Adreçat al públic adult i no recomanat per llegir-lo “abans d’anar a fer una mariscada o una cargolada” -entre altres contraindicaccions-, el llibre busca desmentir o confirmar de manera amena els prejudicis sobre la sexualitat de mamífers, aus, peixos i fins i tot insectes. Inclou, a més, un imaginatiu manual il·lustrat amb les postures sexuals dels gats, el Gatmasutra.

Tècniques d’aparellament El gust de l’orina i l’olor de la baba com a indicadors del zel

Els sentits són, per als mascles d’algunes espècies, l’única manera de saber si les femelles estan en època de zel. És el cas de les girafes, que per comprovar-ho colpegen amb el cap la part posterior de la femella, fins que els arriba a la boca l’orina. Segons el gust de l’orina, sabran si la femella es deixarà seduir i, si és el cas, començarà el fregament de colls previ a l’acte sexual.

Els cargols, en canvi, es dediquen a seguir el rastre de bava que ha deixat un altre membre de la seva espècie, i saben si és temps de copular en funció de l’olor que fa. Un cop es troben amb la parella indicada, el procés comença amb una mossegada al cul. Tot i que els cargols són hermafrodites -posseeixen els dos sexes- i produeixen tant òvuls com espermatozous, han d’intercanviar fluids amb altres cargols per reproduir-se. Un altre animal que també se serveix de l’olor per trobar una parella adequada és la serp. Quan té ganes de reproduir-se va deixant anar feromones fins que en troba una altra que fa el mateix i l’ensuma per comprovar si és mascle o femella, si és de la seva pròpia espècie i, en definitiva, si són compatibles.

Qui està més ben dotat?

La balena grisa té el penis més llarg de tot el regne animal

Un dels reptes que es planteja el llibre és el d’esbrinar quin animal té el penis més llarg. Lluny del mite dels cavalls, el reconeixement és per a la balena grisa, el membre de la qual fa 3,70 metres. Es tracta d’una mida important encara que fem proporcions en relació al cos d’aquest mamífer: quan és adult, pot arribar als quinze metres de llargada.

Però trobaríem casos més exagerats, espècies que tenen el membre encara més llarg “en relació a la resta del cos”. Entre ells, el tapir, de dos metres de mitjana i un penis en erecció de fins a un metre i mig; o la xinxa, el membre de la qual equival a dues terceres parts del seu cos. Un dels casos més destacats al llarg del llibre és el de l’ànec de llac argentí, una de les poques aus amb penis (tan sols en tenen un 5% de les espècies d’aus). A més, aquest animal té la peculiaritat de guardar el membre enrotllat quan està en estat flàccid. És amb l’erecció que es desplega fins als 20 centímetres, la qual cosa equival aproximadament a la meitat del seu cos.

Llargades a part, mereix una menció especial l’aparell reproductiu del pop argonauta, que emmagatzema l’esperma en un dels seus tentacles. Quan arriba el moment de fecundar, aquest tentacle es desprèn del cos i flota de manera autònoma per adherir-se a la femella. Un curiós sistema que porta els autors del llibre a parlar irònicament de l’animal del “penis desmuntable”.

Sexe en grup

Els bonobos són experts en orgies, però no són els únics

El sexe en grup és un acte necessari per a la reproducció en el cas de la llebre de mar, un tipus de cargol marí. Com que és hermafrodita, s’aparella mitjançant una cadena de diversos exemplars, en la qual cadascun d’ells fa de femella del que té al darrere. Aquest comportament, que podria ser titllat d’orgia, és encara més comú en el cas dels bonobos.

Segons s’explica al llibre, els també coneguts com a ximpanzés pigmeus mantenen relacions sexuals en grup per saludar-se, evitar la violència, obtenir menjar o reconciliar-se, entre d’altres. “Els bonobos utilitzen el sexe per a tot”. Aquestes orgies, que no repercuteixen en una taxa reproductiva més elevada que la d’altres primats, admeten el sexe entre mascles i entre femelles, així com simples fregaments o sexe oral.

Amors que maten

Ratolins marsupials i pregadéus poden morir en ple acte sexual

Al grup d’animals que practica sexe en grup encara s’hi afegeixen uns ratolins marsupials que habiten a Austràlia, tant al continent com a l’illa de Tasmània. Els mascles poden passar setmanes copulant unes catorze hores al dia amb un gran nombre de femelles. Una activitat intensa que, per contra, els pot provocar un augment de les hormones de l’estrès, el debilitament del sistema immunològic i, finalment, la mort. I no són els únics animals que poden morir enmig del coit. Els autors del llibre no s’estan de repassar un dels casos més coneguts en aquest sentit, el dels pregadéus.

Les femelles d’aquesta espècie tenen per costum menjar-se la parella durant l’acte sexual o just després, començant pel cap. El més sorprenent és que el mascle decapitat és capaç de continuar copulant. De fet, quan perd el cap encara té més potència sexual.

Més insòlit és el cas de l’ acarophenax -un tipus d’àcar- i el seu tràgic cicle vital. La femella incuba dins seu una sèrie de larves, entre les quals només hi ha un mascle. Aquest fecunda les seves germanes i acaba morint abans de néixer.

Tot i que no mata, el llibre parla del coit dels gats com un acte de tortura per a les femelles. El penis d’un gat està recobert per unes 100 o 150 espines que provoquen un gran dolor però estimulen l’ovulació.

La durada del coit

La lentitud del cargol contrasta amb la rapidesa del ximpanzé

Una de les diferències més marcades en les relacions sexuals dels animals és en la durada del coit. A l’hora de completar l’acte sexual, els cargols són, com en tot, dels que triguen més: després de mitja hora o tres quarts per trobar la posició, s’estan entre 4 i 12 hores copulant. Però no és res comparat amb les 16 hores que s’hi pot estar la papallona monarca o les 11 a les quals pot arribar el ratolí marsupial de cua emplomallada. A l’extrem contrari, la rata comuna és una de les espècies que triga menys a acabar l’acte sexual, uns 5 segons.

Però els que probablement s’hi estan menys estona són els mosquits, que en dos segons en tenen prou per fecundar-ne un altre. I entre els mamífers, el més ràpid és el ximpanzé, que entre la penetració i l’ejaculació s’està entre 3 i 7 segons. Ràpids o lents, una de les dades més curioses la trobem en els porcs: l’orgasme els dura uns trenta minuts.

No tot és reproducció

Els dofins són els únics que també tenen sexe per plaer

Els dofins, juntament amb els humans, són els únics animals que no mantenen relacions sexuals només per reproduir-se o amb un objectiu material. També ho fan per plaer. Els mascles, que poden seguir una femella durant setmanes per copular, també mantenen relacions sexuals entre ells. Segons s’explica al llibre, els dofins poden practicar sexe anal i, fins i tot, nasal -amb la introducció del penis a l’orifici per on respira un altre dofí-. Els autors també parlen de la possibilitat que alguns mascles s’enrotllin anguiles al membre per obtenir plaer.