La Costa Brava i la Cerdanya

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsCatalunya té coses verament magnífiques. La divisió territorial de les seves comarques enrobusteix la divisió d’unes particularitats, d’uns mètodes, d’uns costums lligats, però, per l’orgull de la raça. Catalunya té comarques excel·lents; d’altres que no ho són tant. I ara que som en ple estiu, que sentim a parlar de les magnífiques platges del Migdia de França i de les muntanyes dels Alps, hem pensat que Catalunya, terra pròdiga en encisos i encants, compta, també, amb dues comarques que a bastament poden suplir les que tantes vegades hom evoca amb inusitada melangia. Heu-les ací: el Baix Empordà, que compta amb la incomparable Costa Brava; la Cerdanya, que ofereix, igualment, quelcom d’una bellesa extraordinària.

La Costa Brava, amb les seves platges, amb la seva visualitat formidable. Paisatge d’una grandiositat incomparable, on la mar forma amb el pi el conjunt august que hom no pugui presenciar mai. I a part d’això, unes magnífiques platges: S’Agaró, com a model de platja de moda; Tamariu, com a exemple de platja demòcrata. I a aquests encisos naturals, cal afegir el caràcter obert, confiat del mariner, que és l’home que eternament va lligat a la roda quelcom paradoxal de la fortuna. El mariner que es confia a tothom. [...] I la Cerdanya enclou igualment els encisos magnífics de la muntanya. La Cerdanya pot dir-se ben clarament i sense temor a equivocar-nos que és la Suïssa catalana. Els seus cims, els boscos d’avets, les puntes de muntanyes inversemblants; la majestat d’un paisatge corprenedor. [...] Catalunya, en aquest aspecte, no pot ambicionar res dels altres pobles d’Europa. Catalunya, com dèiem, compta amb un nombre de comarques que és, verament, la divisió d’uns costums, d’uns usos, que uneix l’orgull de la raça. La nostra pàtria té, amb la Costa Brava i la Cerdanya, allò que difícilment pot posseir-se: una costa exemplar, una regió muntanyosa magnífica. [...]