Divendres a la nit el Canal+ va estrenar Las caras de la noticia, una sèrie documental que s’endinsarà en l’anàlisi dels informatius espanyols. Més de setanta entrevistes per unir diferents punts de vista i repassar els anys de trajectòria informativa al país. Té la factura neta i lluminosa pròpia del C+ i aires estètics de la sèrie de ficció periodística The Newsroom. El primer capítol se centrava en la figura dels presentadors: des dels històrics de TVE dels primers Telediarios als actuals de les cadenes privades i públiques. Una recopilació exhaustiva i potent de professionals. A alguns és curiós veure’ls donant lliçons de valors periodístics, d’altres s’han engolat i senten plaer escoltant-se a ells mateixos, a algun li han pujat els fums al cap, molts mostren una passió sincera per l’ofici i una part important i esperançadora veu el fet de presentar l’informatiu com una circumstància intranscendent dins l’ofici de periodista. Aquestes impressions són les que va experimentant l’espectador mentre escolta els diferents testimonis. Las caras de la noticia cau en alguns fragments en el tòpic de batalletes professionals i obvietats de l’ofici com el procés de maquillatge. Però atrapa i són interessants els vessants de reflexió que exposa: el paper escèptic o l’autoria, l’objectivitat o l’honestedat, el secret de la credibilitat, el valor de la imatge o la capacitat de comunicar...
Però la investigació i anàlisi documental és incompleta. Evita abordar algunes claus de la crisi del periodisme actual que afecta els presentadors. I és imperdonable. Carles Francino és l’únic (d’una trentena) que exposa amb contundència un element crític de l’ofici, que és una plaga greu avui en dia i que afecta de ple el valor bàsic de la credibilitat. I el programa hi passa de puntetes només deixant la seva frase: la tendència de molts periodistes a convertir-se en anunciants de productes. I això que molts dels testimonis del documental anuncien bancs, iogurts i companyies de gas. Però no se’ls pregunta per aquest tema. I,a sobre, Las caras de la noticia tampoc aborda com ha evolucionat el paper de la dona, com s’han sexualitzat els estereotips femenins, com l’edat no és inconvenient per als homes però les expulsa a elles de la pantalla. Canal+ pot actuar com a neutral i abordar un documental que reculli el parer de totes les cadenes. Però és evident que no s’ha acostat amb ull crític, valentia ni prou profunditat al seu material d’anàlisi. Més aviat ha volgut quedar bé amb tothom i idealitzar l’ofici.