Del minimalisme al maximalisme

GironaL’esclat de la primavera i, més concretament, la cinquanta-novena edició de Girona, Temps de Flors, que es va inaugurar ahir i s’allargarà fins al 18 de maig, ofereix una magnífica oportunitat per gaudir d’un festival d’olors i colors, alhora que proporciona una bona excusa per parlar de les noves tendències en floristeria. A més de donar-nos unes quantes pistes sobre les propostes més innovadores en art floral, la mostra, que pot visitar-se aquests dies a Girona -molt condicionada per l’entorn monumental, la profusió de jardins, pedres mil·lenàries i carrerons-, pot servir-nos per ampliar la mirada a altres països i conèixer els nous espais conceptuals en què es mouen els floristes més innovadors.

L’actual campió d’Espanya d’arts florals, Eduard Maynegra, propietari de Flors Laguarda, a Santa Coloma de Farners, detecta sobretot la influència “dels reis del maximalisme, que són els anglesos i els nord-americans”. “Després d’uns anys en què imperava l’estructuralisme, amb treballs amb un plantejament minimalista pel que fa a les flors, torna l’abundància. Molta quantitat de flors i flors molt grosses: peònies, roses antigues, hortènsies...”, explica.

Segons ell, “això es nota sobretot a Rússia i als Emirats Àrabs, que és on ara hi ha més diners”. Un dels seus principals referents és l’armeni Araik Galstyan, conegut per les seves tècniques i els seus estils exòtics i considerat un dels millors dissenyadors florals del món. “Sempre m’he mogut molt, però ara, amb les noves tecnologies, és molt més senzill seguir les últimes tendències. També em fixo molt en el que fan a la Xina i en altres països asiàtics. A grans trets, pot afirmar-se que el minimalisme cedeix terreny al maximalisme”, assenyala Maynegra. I posa com a exemple els rams de núvia: “De vegades quasi arriben a un metre de diàmetre!”

En qualsevol art, marcar tendències equival a ser prou agosarat per proposar nous estils que comportin una innovació. Els floristes, però, no només han de pensar en les seves creacions: també han de tenir molt present l’espai on es col·locaran. “Compta tot: les proporcions, els colors, el risc... però el context és primordial”, comenta Eduard Maynegra. Per tant, és inevitable anar una mica a remolc del que fan les grans firmes de moda i arquitectura. En aquest sentit, el barceloní Àlex Segura, fins fa poc professor de l’Escola d’Art Floral de Catalunya, afirma: “El futur de l’art floral passa per les aliances amb l’interiorisme, el disseny i la moda, amb les tendències que creen aquests grans sectors industrials”. I matisa: “No es tracta de copiar, sinó d’adaptar-nos a canvis que, inevitablement, hem de tenir en compte”.

La cirereta del pastís

Al cap i a la fi, recorda Segura, “les flors són la cirereta del pastís”. “Nosaltres hi apliquem la nostra visió i les nostres tècniques, coneixements i habilitats, però en plantejar la decoració depens de les característiques i personalitat de l’espai. Pot ser un restaurant, un hotel, un teatre, una església, una catedral... però sempre has de considerar què hi ha al voltant. La decoració, la il·luminació, els materials... Tots els detalls compten”, assegura.

Per això, apunta, “la cirereta pot ser molt senzilla o de vegades ha de ser més complexa per provocar una guspira en l’espectador”. Parlar de tendències sempre genera controvèrsies. No tothom es decantarà per l’estètica floral que actualment predomina als països anglosaxons, ni es deixarà seduir fàcilment, ja sigui per raons plàstiques o econòmiques, per les modes que arribin de Londres, París o Nova York. Antonio Prat Seuba, propietari de Flors Prat Bonanova -un establiment barceloní guardonat l’any 2011 amb la Creu de Sant Jordi-, és del parer que “el que manen són les necessitats del client”. “Nosaltres, com a professionals, hem d’oferir-li la màxima varietat de possibilitats perquè pugui escollir la que més li convingui”, explica. Amb tot, admet que ara mateix està molt de moda la peònia blanca: “Agrada molt i es ven molt bé. Té una forma especial, fa una olor especial i sembla que es vagi esfullant però no s’esfulla”.

Malgrat que la temporada d’aquesta flor és curta -amb prou feines tres mesos-, ara s’allarga perquè n’arriben de països sud-americans. Altres plantes que, segons Prat, es vendran molt bé en els pròxims mesos són les Anthurium, les Rhipsalis i, naturalment, les orquídies, “que mai no passen de moda”. També esmenta les hortènsies i les seves flors “blanques, blaves, roses i verdes”. Dos dels principals referents d’Antonio Prat són l’holandès Marcel Wolterinck i el belga Daniel Ost: “Amb ells he après que el més important és treballar sobre cada flor i intentar aportar alguna cosa diferent en cada cas”.

Innovació i màgia

Les explicacions de Prat concorden perfectament amb la filosofia de Daniel Ost, descrit per la CBS com “el líder mundial del disseny de la flor”. A la seva web s’explica així la seva manera de treballar: “Agafa una forma creada per la natura i en fa alguna cosa que no s’havia fet mai. Les mans d’aquest home poden crear qualsevol cosa que la seva ment pugui concebre”.

La web de Marcel Wolterinck ja parla directament de màgia: “T’oferim un ambient perpètuament perfecte siguis on siguis”. També és cert que, a més de vendre plantes i flors, proposa una llarga llista d’accessoris. Des de mobles fins a xemeneies, llums i catifes.