L’ Informe semanal de TVE posava dissabte el focus d’atenció en el cas dels immigrants ofegats a Ceuta. Però en realitat era una sibil·lina operació de neteja d’imatge de la Guàrdia Civil. Començava amb un comandant explicant els fets. Deia que van detectar un grup de 250 immigrants avançant amb “ palos y piedras ” per atacar els vigilants. Però a les imatges cedides pel ministeri de l’Interior no s’hi veien ni els bastons ni les pedres. No s’especificava, però, si aquelles imatges eren de context il·lustratiu o d’aquell mateix sis de febrer. El reportatge informava de com el director general de la Guàrdia Civil va supervisar el cas i com el ministre de l’Interior desmentia qualsevol atac a les víctimes. En cap moment s’informava de les contradiccions que hi havia hagut en dies anteriors entre el ministre i el director de la Guàrdia Civil, que primer havia negat l’ús de pilotes de goma al mar. Tampoc es mencionava l’ús de gasos lacrimògens. En canvi sí que es posava èmfasi en el fet que els immigrants duien sistemes ineficaços com a salvavides i que els nervis havien provocat situacions de caos entre ells. El reportatge citava de manera testimonial les queixes de l’oposició (sense al·legar els perquès) i mostrava l’única fotografia que una ONG havia ofert d’un immigrant colpejat per una pilota de goma. Aclarien, però, que “ no han aportado el certificado médico ”. Després d’explicar els fets (amb molt més pes en una versió que en l’altra) passaven a l’operació de neteja: explicaven que la Guàrdia Civil “ ha rescatado en el mar casi 3.500 inmigrantes en el 2013 ”. Havien entrevistat al seu despatx el director general de la Guàrdia Civil recordant que els morts eren per ofegament. La veu en off assegurava que la Benemérita “ llega a poner en peligro incluso su propia vida ”, i afegien el testimoni d’un d’ells explicant com va salvar una dona i quins malsons té algunes nits. Un treballador de la Creu Roja lloava la tasca de la Guàrdia Civil, es valorava Ceuta com una ciutat de bona convivència i es destacaven els esplèndids serveis d’assistència per als immigrants: escola per aprendre espanyol, institut per als adolescents, serveis mèdics i allotjament gratuït fins i tot durant més dies dels que marca el reglament. El reportatge s’acabava amb un immigrant que parlava del seu somni de “ser libre en esta gran España ”. I sonava la cançó Knockin’ on heaven’s door, com si la Península fos El Dorado. El paradís. Més tard, a Informe semanal ens van oferir un bonic reportatge sobre Charles Chaplin, però ja en teníem prou de pel·lícules.