Alguna cosa s’ha trencat entre Rajoy i el seu entorn mediàtic. L’adalil del rajoyisme, l’home que millor encarna el seu conservadorisme galdosià, ha fet el que mai s’imaginava que hauria de fer: criticar el seu mentor. Francisco Marhuenda se sent traït i per això escriu sobre la retirada de la reforma de l’avortament: “No entenc gaire com pot ser que un govern aprovi un text per unanimitat i després l’oportunisme electoral n’imposi la retirada”. Zasca! Marhuenda parla de “greu derrota del PP”, “una fita molt negativa en la història del partit”, “un cop molt dur per a la credibilitat”, etc., etc. I a mesura que s’avança en la lectura del text un s’adona que el Marhuenda rajoyista va deixant pas al Marhuenda gallardonista, i diu: “[Gallardón] ha demostrat que és un polític de conviccions fermes, amb els seus errors i virtuts, però que manté la coherència fins al final [...] No és un tecnòcrata sense carnet o un dirigent de segona fila, sinó una de les figures més importants del PP”. I, al final, l’autodefensa: “M’agrada ser coherent, i defensaré les coses que faci bé Rajoy, però mai un despropòsit d’aquestes dimensions”. Amén.
Al racó de pensar
SOLEDAD GALLEGO-DÍAZ
ARTICULISTA D’‘EL PAÍS’
“Quan se’ns assegurava que tot estava mil·limètricament preparat per fer front a un pretès desafiament sobiranista a Catalunya, resulta que el president té un viatge a la Xina, el ministre de Justícia dimiteix i el rei és als Estats Units”