“Enganyen amb l’edat i les noies que ofereixen”

BarcelonaDesprés de setmanes observant domicilis, visitem un pis situat a l’Esquerra de l’Eixample. Obren la porta un grup de quatre dones. Cap s’identifica com la supervisora. I és que cada pis està controlat per una mamasan, que és el terme que utilitzen les noies i els clients per referir-se a una dona que té una posició d’autoritat en clubs nocturns de l’Àsia Oriental. El papasan és el mateix terme referit a l’home.

La Mimi és una de les noies del pis. No parla gaire bé el castellà, però és l’única que, amb monosíl·labs i gestos, accedeix a parlar dos minuts. El temps necessari per dir el seu pseudònim, deduir que és nova i que té un fill a la Xina.

Cap de les noies no revela el seu nom real ni la seva procedència, i tampoc no delata qui és la mamasan. Amb una educació extrema, somriuen i aparenten normalitat.

La Mimi fa poc més de metre seixanta i el seu físic transmet sensació de fragilitat. Potser només aparent, perquè la vida d’aquestes noies no es podria aguantar sense certa fortalesa. Té vora 35 anys, cabells llargs i llisos i va molt maquillada per l’hora que és (les dotze del migdia). Porta un vestit curt de color negre amb escot generós i sandàlies.

Aquest pis, com tots els altres, ofereix serveis les 24 hores, i les noies, que cada determinat temps van rotant d’habitatges, només descansen quan tenen la menstruació.

Veure el domicili és com retrocedir als anys 60 o més enllà. Destaca, especialment, una bombeta vermella i desgastada i la decoració típica oriental. No es pot passar més enllà del rebedor però n’hi ha prou per veure un armari, un penjador, una sala al fons amb una persiana que ofega la llum natural i habitacions amb la porta tancada.

Un cop al carrer, apareix un client que vol mantenir-se en l’anonimat. Assegura que la “mercaderia” que ofereixen els xinesos “ha baixat de qualitat” i que enganyen amb l’edat i les noies que ofereixen. Té “devoció”, diu, per les asiàtiques, i ha freqüentat molts pisos de Barcelona. Explica que fa temps anava a Consell de Cent, i que després de triar una noia es va adonar que tenia marques de cigar a l’estómac. “Quan li demanava que em fes alguna cosa semblava que plorava i la seva implicació era zero”, explica.

Ara aquest client té una amiga asiàtica que es fa dir Maria. A la pregunta de si creu que està explotada en aquest pis, respon: “No ho sé, parla molt poc espanyol i quan li faig preguntes relacionades amb la manera com viu les esquiva”. I afegeix: “Vaig anar un cop a un pis de Comte Borrell i allà sí que em va semblar que les noies no estaven gaire ben tractades”.

Segrestades emocionalment

El client continua parlant i assegura que la seva amiga és molt maca i està molt sol·licitada al pis. “No li agrada la feina que fa, no li agrada gens, se sent malament després d’estar amb segons quins clients. Si jo tingués una bona feina, ja li hauria proposat de fer vida en parella”, assegura.

La policia no pot documentar el fenomen de l’explotació sexual, ja que només coneix els casos que denuncien les víctimes, cosa que es dóna poquíssimes vegades. “Estan segrestades emocionalment i tenen vergonya de deixar endeutada la família i que s’assabenti que fan de prostitutes”, diu Toni Rodríguez, cap de l’àrea de crim organitzat dels Mossos d’Esquadra. És per això que hi ha una “xifra negra” d’explotació sexual molt elevada.