Famosos als fogons i a la barra

BarcelonaSabíeu que Robert De Niro, a més d’estrella de Hollywood, és propietari de com a mínim vuit restaurants repartits entre Nova York, San Francisco, Londres i Ciutat de Mèxic? ¿O bé que Jon Bon Jovi, famós dalt dels escenaris, el 2011 va obrir un local de menjar ràpid a Nova Jersey (Soul Kitchen) amb una filosofia pay what you can (pagueu el que pugueu)? A casa nostra també trobem actors, músics i esportistes de renom que, a part de les seves passions professionals, en algun moment de la vida han decidit obrir un negoci d’un bar o un restaurant. Els descobrim.

Com a esportista d’elit, Gemma Mengual s’ha interessat per mantenir una alimentació sana, una de les claus per entendre com l’exnedadora de sincronitzada, una de les millors del món, es va sentir atreta des de ben jove per la cuina japonesa. Tant és així que just abans de retirar-se de les competicions va posar en marxa el restaurant Sugoi a Sant Cugat del Vallès. Però val a dir que la culpa d’haver obert aquest negoci, el 2011, també és del seu xef, el brasiler Saulo Meireles, amic de Mengual. De fet, l’exnedadora confessa que es va començar a “viciar” a aquesta cuina quan el va conèixer, el 1999, i “cada dos per tres necessitava menjar sushi”. Mengual no s’ocupa de la gestió diària però hi és en les decisions importants, i també se la pot veure al local de tant en tant. Reconeix que hi ha gent que hi va “perquè saben que és el restaurant de la Gemma”, però també deixa clar que “si repeteixen és perquè ho troben bo; si no, no hi tornarien”.

Però la seva bogeria pel menjar japonès no s’acaba aquí. A més del Sugoi i d’una parada al Mercat Princesa de Barcelona, té previst obrir un nou local de sushi exprés a la capital catalana (Be Japo) i una botiga a Sant Cugat de venda de productes per cuinar menjar japonès a casa (Sushin’).

Un altre esportista famós que fa poc ha tirat endavant un restaurant és el lituà Sarunas Jasikevicius, emblemàtic exjugador de bàsquet del Barça, ara retirat. Enamorat de Barcelona, ha deixat empremta a la ciutat unint-se amb el cuiner Carles Tejero, fins fa poc al capdavant del restaurant Via Veneto i avalat per una estrella Michelin. Segons Tejero, “la gastronomia i Barcelona sempre li han agradat, a Sarunas”. “Primer -afegeix- em va dir que volia muntar un restaurant per a amics. Jo li vaig dir que per a amics ja cuinava a casa meva, i ens vam anar animant”.

Un recorregut pel món

Junts han creat el By 13, que aviat farà un any. El 13 era el dorsal del lituà però, segons el xef, Jasikevicius no ha volgut mai que By 13 es relacionés gaire amb la seva figura perquè “tenia por que la gent es pensés que era una cadena de menjar ràpid”. La cuina, una barreja entre tapes d’aquí i de l’Orient, és “universal”, i la intenció és “que la gent faci un recorregut pel món sense moure’s de la cadira”.

Els bars dels blaugranes

Al primer equip de futbol del Barça també hi trobem emprenedors de negocis gastronòmics. Dani Alves, amb João Alcantara, cuiner mediàtic al Brasil i xef personal, han creat Alquimia Fogo, un projecte de servei de restaurant i tallers a domicili basat en la cuina brasilera. Però Alves no és l’únic emprenedor.

Javier Mascherano és soci del nou establiment del restaurant argentí 9 Reinas, a Sant Cugat, a les mateixes instal·lacions on el tenista Àlex Corretja ja havia posat en marxa un altre restaurant argentí, A La Piedra. El 9 Reinas també té una rèplica a Barcelona, un espai predilecte de molts jugadors del Barça i del qual l’exjugador de l’Espanyol Martín Posse és un dels socis. Leo Messi també tenia previst obrir una cadena de cafeteries, la primera a Barcelona. El seu advocat, Íñigo Juárez, reconeix que aquesta proposta estava en marxa “fa un temps” però ha volgut deixar clar que ara “és un tema aparcat”.

L’Artur Mas més bohemi

L’actor i músic Bruno Oro, famós per les imitacions del president de la Generalitat al Polònia, de TV3, és nebot del pintor Antoni Pitxot, de Cadaqués, on ara ell té el restaurant Talla, que va impulsar com a bar cultural “on es pogués tocar el piano, fer monòlegs... i permetre que a Cadaqués hi hagués aquesta vida que s’havia perdut”. Ara és un restaurant a causa de les denúncies d’alguns veïns per soroll. Sis anys després, però, en fa una bona valoració: “El porta un xef amic que es diu Vito i ara mateix està triomfant a Cadaqués: l’ha transformat”. Es tracta d’una “cuina de mercat, accessible però amb un toc sofisticat”. Assegura que ara només hi va per “seure a taula, gaudir, parlar amb el Vito i fer de relacions públiques”.

De Cadaqués a Arbúcies. L’actor ex-Teatre de Guerrilla Fel Faixedas reflexiona sobre com va sorgir la idea d’iniciar fa dos anys el Mams entre cinc socis, un dels quals és l’actor company de batalles Carles Xuriguera : “No havia somiat mai tenir un restaurant, com tampoc ser actor. Tinc un punt molt visceral”. Ha anat de bracet amb el cuiner Raül Cuadras, que és professor i ha estat set anys com a cap de cuina d’El Celler de Can Roca al Festival de Cap Roig. Es tracta d’una cuina “de tota la vida però actualitzada amb tècniques modernes”. Ara en destaca la sardina marinada o el foie amb poma. Li agrada anomenar el Mams “espai gastroanímic”, on la gent, “a part de menjar bé, també cuidi l’ànima amb una copa a la mà”. Només hi trobarem vins i productes catalans: “No som explícitament km 0 però, si nosaltres no consumim el producte d’aquí, qui ho farà?”

Qui segurament passarà a la història de la televisió catalana com el Narcís d’ El cor de la ciutat, l’actor Ferran Carvajal, confessa que, amb cinc amics més, ara socis, es van “embolicar” fa vuit anys a muntar el Bar Seco, del Poble-sec, quan es traspassava. És una aposta ferma pels productes slow food de km 0 i orgànics. Carvajal veu així fet realitat un somni que per a ell és essencial: donar suport a una iniciativa “indispensable en els temps que vivim”. Si un dia entrem al Seco serà difícil veure-hi Carvajal darrere la barra. No hi treballa i més aviat ens l’hi trobarem dinant o sopant: “El Seco és com el menjador de casa meva”.

Més actors. El Rafa d’ El cor de la ciutat, que ara interpreta el paper d’un toxicòman a La Riera, és Isaac Alcayde i de petit ja pensava: “Algun dia tindré un xiringuito davant del mar”. Va anar a viure a l’Empordà i des de fa un any és copropietari del Medusa de l’Escala. A part de ser un local privilegiat arran de platja, té “un costat artístic” intencionat, amb projeccions o vermuts musicals els matins de diumenge. “Al cap i a la fi, l’hostaleria no és el que més ens posa. Sóc actor i obrir un local passava per encabir-hi art i cultura”.

Jugant a l’escenari i als fogons

Fa dos mesos que els germans Debon, dels extingits Antònia Font, han obert un restaurant al centre de Palma, el Museu de sa Jugueta, dins d’un edifici antic que alhora és un museu “amb més de tres mil joguets d’una col·lecció particular que el situa entre els millors d’Espanya, fins i tot d’Europa”, explica Pau Debon. El cantant, i ara bàrman, confessa que la decisió va ser “una mica improvisada” després de la fi del grup i que es van moure per la passió culinària del seu germà i bateria, Pere, mestre dels fogons. Són conscients que la fama d’Antònia Font els pot ajudar però també creuen que si no fan les coses bé “aquesta primera repercussió s’acaba amb una primera visita”. A les Illes també hi trobem dos negocis d’hostaleria més regentats per famosos: Pepa Charro, La Terremoto de Alcorcón, a Palma (Bar Flexas), i Nacho Vidal, a Formentera (Flipper and Chiller).

El músic Joan Dausà és també “conseller”. Així s’anomenen entre els set socis del Parlament, al cor de Sant Feliu de Llobregat. Obert des del novembre de l’any passat, un dels principals objectius era aconseguir “sentir-s’hi còmode” i mantenir “un toc femení”, “tenint en compte que els set socis” són homes. I com el nom indica, el client habitual del Parlament és “qui gaudeix d’una copeta de vi a mitja tarda o fent una sobretaula després de sopar”.

El Vinil() és el bar del líder del grup Inspira, Jordi Lanuza. Epicentre gracienc de músics del panorama musical català actual, entre els clients habituals s’hi poden trobar components de Manel, Mishima, Love of Lesbian, The New Raemon i Standstill.