Fotomuntatge

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsEls elefants d’Olympia. Lerroux, Grock, els infinits vasos amb un bolado dintre, que aquests dies reposen damunt la tauleta vermella dels jocs de mans electorals. Circ i política. Passió i rialles. Lerroux i Grock, els dos pallassos màxims d’aquest moment. [...] El pobre Lerroux ha hagut de fer tots els papers de l’auca aquests darrers anys de la seva vida per a poder passar la corda fluixa que va de l’estómac al cor. [...] Lerroux, el màxim enemic de Catalunya i de Barcelona en totes les èpoques, ara a les seves acaballes, després d’untar la concupiscència de quatre rics, que no tenen res més que quartos i una mica d’odi aigualit a la nostra terra, després d’ensarronar el més trist capitalisme parasitari d’aquest país, veient el gran paper ridícul del seu partit convertint les arengades i l’all-i-oli d’abans en un pollastre farcit de somnis monàrquics i de comptes corrents, s’empesca ara la tombarella més desgraciada i afirma una Catalunya enemiga dels espanyols, i promet als espanyols la conquesta de Catalunya. Els no catalans s’apoderaran de tot, implantaran l’Estatut i seran més catalanistes, segons el senyor Lerroux, que el meu amic Eugeni Xammar, que és un dels catalanistes més autèntics que jo conec. Lerroux, amb aquesta repugnant pallassada del seu gran discurs a l’Olympia i de tots els discursos i fantasies que es permeten els del seu partit, pensa pescar peix i pensar fer un paper magnífic en les eleccions. [...] El senyor Lerroux, sí, el senyor Lerroux és espectacular, és el pallasso de la retòrica de les golfes arnades, [...] Seria la més lamentable vergonya del nostre país en els moments actuals que aquest pallasso gairebé geològic fos alguna cosa més que un pallasso, que la martingala grollera que s’ha empescat pogués influir en el resultat electoral d’una manera indigna contra Catalunya, contra la lleialtat i la bona fe de Catalunya, nodridora de paràsits que li claven una punyalada a l’esquena. Jo no vull creure que el truc del senyor Lerroux, d’aquest dramàtic pallasso desesperat, pugui tenir cap eficàcia; però cal estar una mica alerta amb els esgarips dels galls cloròtics i adiposos [...]