HA ESTAT A BARCELONA, convidat pel CCCB, el jove escriptor britànic Owen Jones, autor de Chavs: la demonización de la clase obrera, que ara està a punt de publicar un al·legat en contra de l’establishment, que ell considera la pitjor amenaça per a la democràcia avui. Al seu país un miler de persones acaparen una tercera part de la riquesa. Jones té tesis molt dures amb el present i malgrat això es proclama molt optimista: admet que de moment la societat té ràbia i por, ja només li falta esperança, i això arribarà si es construeix un nou projecte, que per força ha de ser global perquè les finances ho són. La seva descripció de com s’ha arribat fins aquí inclou algunes paradoxes. La primera, que semblava evident que la crisi era una mostra que el neoliberalisme s’havia desacreditat solet, però en moments de crisi s’acaba imposant el pensament que domina el marc mental, i així va ser, encara que fos precisament el causant de la crisi. Una altra paradoxa: se sotmet a més judici i escrutini el comportament dels pobres que el comportament socialment destructiu dels més rics. Més. S’imposen les polítiques de l’enveja: si no tens feina, enfada’t amb aquell que manté les pagues, és aquest el teu rival. I l’aspecte més clau, definitiu: de sobte el que sempre havien estat problemes socials, com l’atur, es converteixen en fracassos individuals. El teu problema. Owen Jones predica pel món aquestes causes, abraça l’activisme i diu que nota que cada cop més gent fa que sí amb el cap.