CRÍTICA TV

El frau de l’‘Entre todos’

Mònica Planas CalloliMònica Planas
22/05/2014

E ntre todos és, des de la seva estrena, el pitjor programa que es fa a la televisió actualment. Primer, perquè es fa en una tele pública, i ofereix almoina d’una manera molt dubtosa en un ens que depèn del govern. Segon, perquè és nociu per a les persones que hi participen, ja que s’aprofita de la seva misèria i bona fe. Tercer, perquè ven uns valors absolutament oposats als que ha de garantir l’estat del benestar. Confon solidaritat amb caritat. Quart, perquè és retrògrad en el tracte que ofereix a les persones i fa espectacle de les seves necessitats. I cinquè, perquè té una presentadora que, de manera constant, enganya els testimonis i els espectadors amb unes frases demagògiques que són, en realitat, un frau.

Dimarts connectaven altre cop amb la dona que ha sigut notícia perquè li han robat els calés que va aconseguir gràcies al programa. A finals de març, la senyora Eva María, de Granada, va demanar ajuda al programa per muntar un taller de costura a casa. Teòricament va aconseguir recollir onze mil euros. Escric teòricament perquè, tal com va explicar un dia el mateix director del programa a l’espai del defensor de l’espectador de RTVE, Entre todos només facilita el contacte entre donants i receptors. És a dir, ells asseguren haver recaptat una quantitat de diners però després es limiten a intercanviar els telèfons. Ja depèn dels participants fer la gestió al marge del programa. Per tant, hi ha un organisme públic que fomenta l’intercanvi de diners amb finalitats suposadament benèfiques sense que ningú en controli la veracitat, l’execució i la inversió final en el que s’ha promès en directe. L’Eva María, tota espantada, explicava el malson viscut després que uns atracadors es fessin passar per reporters del programa, els deixés entrar a casa, l’amenacessin amb una arma, li robessin 3.500 euros i la deixessin mig estabornida. “ Llevo toda la mañana intentando calmarla ”, deia la reportera enviada al seu domicili. Toñi Moreno, la presentadora, assegurava a la víctima: “ Tú no te preocupes, tú formas parte ya de una família muy grande. Aquí nadie va a dejar que te pase nada más ”. Segur. I insistia: “ Tu y yo somos amigas, ya lo sabes ”. I tant. De tota la vida. Els experts del programa després li retreien que si havia passat això era “ porque ellos sabían que el dinero estaba ahí ”. Esclar, havia sortit a la tele i el sistema del programa és tan fiable que la gent acaba posant els diners sota el matalàs. La tele pública com a esquer per a la delinqüència. Enhorabona.