Els diumenges al vespre La 2 ha estrenat un programa que val molt la pena. Es tracta de Brain games, un format nord-americà produït pel canal National Geographic. És una mena de Redes del Punset però amb més telegènia i segurament més capacitat d’impacte i pressupost. Però la voluntat és la mateixa: la divulgació científica a partir d’incitar la curiositat. Parla de la percepció de la realitat, la persuasió, els mecanismes de la por, l’estructuració de la ment, el potencial cognitiu, el funcionament de la presa de decisions...
Cada episodi de Brain games juga amb un tema central sobre el qual es van desenvolupant diferents aspectes a partir d’experiments en què sempre es té en compte l’espectador. Hi ha una interacció constant entre el presentador i l’audiència perquè participi activament en les curiositats científiques que proposa.
El presentador és Jason Silva, un noi de poc més de trenta anys que ha captivat l’audiència nord-americana. Comunicativament, és un imant. És director de cinema i filòsof i la seva activitat professional ha girat sempre al voltant d’aquesta mena d’hedonisme intel·lectual a través de la imatge. Després de l’èxit de Brain games (una de les sèries de més èxit d’audiència de National Geographic) i de col·laborar com a divulgador científic en diferents magazins dels Estats Units de primera línia, té el seu propi canal de YouTube ( Shots of awe ). Ara, juga descaradament amb la seva innegable capacitat de persuasió fins al punt d’abusar-ne una mica i tot. S’ha convertit en una mena de profeta futurista que, amb un punt de vista antropocèntric, utilitza un relat una mica messiànic. L’home com a nou Déu capaç de crear i modificar el món, d’adaptar-se als progressos que fan més por per utilitzar-los en benefici propi. Augura fins i tot un món de “transhumans”, mig homes mig màquines. Diguem que darrere d’aquest missatge sembla que hi ha més voluntat d’impactar i jugar amb el poder televisiu que no pas una divulgació científica gaire rigorosa. Però abans de passar-se tant de voltes, Brain games té el punt just de divertir l’espectador i fer pedagogia. Una de les comptades oportunitats televisives d’entreteniment en què, quan els parlen des de l’altre costat de la pantalla, tenen en compte que vostès també tenen cervell.