Joies XXS: quan la mida sí que importa

BarcelonaPoc però bo. Aquesta seria l'actitud dels catalans i catalanes a l'hora de posar-se joies i complements, just el contrari del que es porta a la passarel·la i a les botigues aquesta tardor. "La tendència en joieria és de caràcter barroc i vintage , amb or en totes les seves variants de color i pedres precioses, com maragdes, robins, safirs i diamants, combinades amb semiprecioses, com jades, òpals i espinel·les", explica a l'ARA Antonio Morales, director del màster en disseny de complements de l'Escola Superior de Disseny Felicidad Duce.

Morales, que també és dissenyador de calçat, marroquineria, bijuteria, mocadors i petits accessoris i que ha treballat per a marques de gran consum com Zara, Mango i Bershka, comenta, però, que "la veritable tendència emergent és l'auge de l'alta bijuteria", que és l'opció ideal per a qui no pot permetre's una joia de desenes de quirats i pedres precioses però en vol una. Aquesta bijuteria fina, que al sector es coneix com a fashion jewellery , és una il·lusió de riquesa i ostentació si es mira de lluny, perquè si s'analitza amb deteniment se li veu el llautó, i mai més ben dit.

Però a nosaltres ens és igual la joieria fina, l'alta bijuteria i les pedres de noms exòtics. "Al contrari dels russos, als catalans ens agrada que no es notin els diners", explica Pilar Pasamontes, directora científica de l'àrea de moda de l'Institut Europeu del Disseny (IED) Barcelona Escola Superior de Disseny. I segueix: "Ostentar potser ens sembla perillós pel que diran i per quines queixes ens vindran de baix. Ens passa en joieria i en tot. Per exemple en l'arquitectura; a l'Eixample hi ha porteries que són una merdeta en blocs de pisos que segurament tenen 500 metres quadrats".

Diamants no, gràcies

La joieria que lluïm és petita per temes econòmics, mentre que la bijuteria ho és per qüestió de gust, segons Morales. Així, les joies que es veuen en festes i trobades en societat solen ser petites "perquè com més grans més cares", mentre que la bijuteria que portem és petita perquè ens agraden "el minimalisme i els dissenys senzills", ja que, en general, "l'estil català és més auster" que el d'altres llocs del món.

En la mateixa direcció apunta Pasamontes, que sí que veu entre la gent "grans peces, però no autèntiques, de bijuteria perquè aquí portar el gran diamant no funciona", i rebla l'argument recordant una frase mítica de la no menys mítica dissenyadora Coco Chanel: "L'important no és el quirat".

Disseny contra l'hegemonia

La necessitat de desmarcar-se de la massa que aflora en un moment de crisi com l'actual no juga a favor de les grans joies perquè, en el fons, són anacròniques i no aporten un caràcter distintiu. Un diamant és per sempre, i sempre és això, un diamant. En canvi, les peces especials i gairebé úniques que fan diverses joves dissenyadores ubicades a Barcelona donen una resposta real al gust del lloc i del moment. "Es porten les peces que no són habituals", conclou Pasamontes.

Après Ski, per exemple, és la marca que va crear Lucía Vergara el 2009 i, des de llavors, omple els colls i els canells de peces de fusta lacades a mà i pintades amb formes geomètriques. La nova col·lecció, Twilight, està inspirada en l'estètica de la ceràmica Mocha Ware, de finals del segle XVIII. Els seus dissenys, temporada rere temporada, modernitzen una essència del passat i aconsegueixen ser els millors ambaixadors de la marca, perquè un collaret Après Ski és inconfusible.

Qui també es dedica a fer-nos pensar en valors i arts -que altres dirien que són antics i inútils- és Valentina Falchi, joiera artística que va estudiar orfebreria a Florència i que viu i treballa a Barcelona des del 2007. Ella considera que "la joia no és, ni ha de ser, un símbol de luxe sinó un element de reconeixement de la personalitat i de l'esperit de la persona que la porta".

Daurat sense ostentació

Una altra marca de bijuteria molt d'aquí és Fauna y Flora, creada per una parella fa quasi tres anys. Com el seu nom deixa ben clar, a l'hora de dissenyar busquen en la naturalesa, una "font inesgotable d'inspiració i idees, i un valor que no hi entén de modes". Pel que han pogut comprovar, "agraden més els complements petits que les peces contundents, perquè aporten un detall sense arribar a dominar l'estil" del conjunt que complementen.

Ells treballen molt el color daurat. Tant, que asseguren que forma part del seu "estil de marca", i ho fan sense por a semblar xarons o recarregats, perquè es deixen portar per la delicadesa i la senzillesa: "Quan una peça es descarta per ser daurada i semblar ostentosa és que simplement no està ben dissenyada", rematen.

A banda dels collarets, les polseres, els anells i les arracades, que poden donar un toc distingit al vestit més senzill, no hi ha res més essencial que el bolso per acabar de donar un toc d'estil a qualsevol look .

Els tipus de bolsos de mà que més es porten aquesta tardor són tres: un de gran, tipus cabàs, i dos molt petits, que són el clutch (sense nanses, rígid i habitualment rectangular) i el sobre (que com el seu nom indica té la forma d'un sobre).

Bolsos tipus XXS

Seguint la proposta de les joves dissenyadores de joies, fem un maridatge amb altres tres dissenyadores de bolsos que treballen per compte propi a casa nostra, fent peces XXS però sense ser esclaves de les modes passatgeres. Iriarte Iriarte és la marca de Carolina Iriarte, una artesana que fa completament a mà bolsos de les millors pells i amb un disseny exquisit i intencionadament atemporal.

Mar Villegas i Emma Pardos són dues dissenyadores que van unir esforços per crear Billie Sunday, una marca de bolsos de pell amb uns detalls molt cuidats i femenins en la mesura justa.

La tercera marca de bolsos que proposem va agradar tant a Sarah Jessica Parker, l'actriu que encarna la glamurosa Carrie Bradshaw a la sèrie Sexo en Nueva York , que se'n va comprar sis de cop. La dissenyadora és Laura Vela, que no té ni trenta anys i ja ha debutat a la Setmana de la Moda de Nova York.

Tots aquests bolsos et faran haver de prioritzar què hi portes, perquè la capacitat és molt reduïda, però són tan bonics que no et sabrà greu haver de deixar-te unes quantes coses a casa.

Al capdavall, que siguin grans o petits els complements que portis, daurats o platejats, autèntics o d'imitació, o encara que no en portis, el més important és que "el teu look sigui harmònic", diu Pasamontes. "No ens hem de guiar per les modes sinó pel que ens quadra aquell dia en concret. Mira't al mirall a una certa distància i el teu volum i estil et diran què t'has de posar", afirma.

Atreviment i timidesa

I davant el dubte etern de fins a quin punt enjoiar-nos o no, Morales aconsella: "El millor és sentir-se còmode amb el que portem. Un look forçat no escau perquè transmet falta de destresa". Més llançada és Pasamontes, que deixa anar que "l'atreviment és un punt" però que "moltes vegades per pudor" la gent prefereix anar, pel que fa als complements, underdressed , com es diu en anglès, per no cridar l'atenció.