L’article de Reis

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsEls he demanat un article fet, un article amb tots els ets i uts, on a tot estirar manqués la meva signatura. I no me l’han volgut dur. Aleshores, com en qualsevol altre dia, m’ha calgut agafar la ploma i començar a escriure. Potser he estat inoportú; potser sí! No havia d’haver posat al balcó una sabata, baldament sigui aquest el receptacle tradicional, baldament hagi triat en la meva modesta col·lecció de calçat un parell encara presentable... Els reis, més susceptibles que mai a causa dels anys i de la irreverència general de l’època, probablement han trobat que era impertinent de demanar-los que dipositessin un article literari, presumpte fruit del cervell, dins una sabata avesada a petjar la terra infecta del carrer. Ara hi penso. Naturalment, si arribo a adonar-me’n abans, en lloc de la sabata, hauria posat al balcó una cistella, un pitxer o un coixí de ploma. Perdem la santa innocència dels infants i no adquirim la discreció de les persones adultes. És deplorable. Havia cregut que demanar un simple article per sortir del pas no era demanar massa. Ni tan sols els exigia que fos original! Podien, entre els milions d’article que han escrit els periodistes sobre l’Epifania d’ençà que hi ha diaris, triar-ne un poc conegut i deixar-me’l dins de la sabata, jo l’hauria signat i en paus! Però no han volgut. Ni els en faig cap retret. No, Déu meu! Sé de sobres que ells són els únics reis irreprotxables, perquè són els únics que, santament, es resignen a regnar unes hores... I encara! Amb quantes limitacions, amb quantes intromissions, amb quantes col·laboracions! Segurament per això tornen tantes vegades, des de fa segles, i tornaran en els segles venidors.