L'Estat liderarà el creixement de la zona euro, però amb l'ombra de l'atur

BarcelonaEls principals organismes econòmics mundials enceten l'any amb previsions. L'Organització Mundial del Treball (OIT) i el Fons Monetari Internacional (FMI) acaben de publicar els seus informes. A nivell global, poques alegries. L'FMI revisa a la baixa les previsions de creixement econòmic, i l'OIT avança que l'atur pujarà.

Per l'estat espanyol les previsions no són tan dolentes. Almenys pel que fa al creixement econòmic. Espanya liderarà la millora econòmica a la zona euro, però sense poder-se treure de sobre la xacra de l'atur, segons les previsions de l'OIT. De fet, l'atur a Espanya no baixarà del 20% aquesta dècada.

De fet el problema el recull el mateix FMI. L'economista en cap d'aquest organisme, Olivier Blanchard, diu que a Espanya les coses "s'han fet bé" i el creixement serà "gran per l'estàndard de la zona euro". Però no dubta a remarcar-ne les ombres: "L'atur és encara molt alt a Espanya". I no només destaca l'atur com a problema, sinó la derivada política que pot tenir, en una clara referència a la irrupció de Podem a l'escena política. "Com en altres països –diu–, l'atur està portant a l'auge de partits que fins i tot no volen ser part de l'euro, que tenen polítiques populistes", i d'això, indica, "ens n'hem de preocupar".

Però les previsions de l'FMI per a l'estat espanyol, política al marge, no són gens dolentes. L'organisme les ha revisat a l'alça, tres dècimes més que a l'octubre, i ara diu que Espanya creixerà un 2% aquest any. I l'any que ve el creixement serà de l'1,8%. Una millora econòmica que contrasta amb la revisió a la baixa de les perspectives per al conjunt de l'economia mundial, per a l'eurozona i per als principals socis europeus. Per a l'eurozona, el creixement previst és de l'1,2% aquest any i l'1,4% el 2016. La revisió a la baixa s'estén a països com Alemanya. Dues dècimes menys que el que s'havia previst a l'octubre, amb la qual cosa el creixement aquest any quedarà en l'1,3%, i tres dècimes menys per al 2016, que es quedarà en l'1,5%. Quelcom similar passa amb França. Un 0,9% de creixement el 2015, dues dècimes menys per al 2015 respecte de la previsió anterior, i l'1,3% el 2016.

A Europa, però fora de l'euro, el Regne Unit manté un sòlid creixement, del 2,7% el 2015 i el 2,4% el 2016, sense pràcticament canvis respecte de les previsions del mes d'octubre.

Per a Europa, l'FMI destaca aspectes positius, com la caiguda del preu del petroli i la depreciació de l'euro, però aquests factors queden compensats pel debilitament de les polítiques d'inversió i l'impacte que el menor creixement dels mercats emergents suposa en les exportacions.

Els Estats Units, a l'alça a contracorrent

En el conjunt del món, la recuperació és tímida, amb un 3,5% de creixement previst per a aquest any i el 3,7% l'any que ve, tres dècimes menys que la previsió de l'octubre. Només els Estats Units es mostren com una economia a l'alça enmig de la debilitat general, segons les previsions de l'FMI. Les previsions per als Estats Units milloren amb un creixement del 3,6% el 2015 i el 3,3% el 2016, cinc i tres dècimes més que a la previsió de l'octubre.

Però a la resta d'economies s'instal·la la debilitat, fins i tot als països emergents. El creixement de la Xina ja deixarà endarrere les pujades de més del 7% que es donaven fa cinc anys. La previsió per al gegant asiàtic és del 6,8% el 2015 i el 6,3% el 2016, amb una revisió a la baixa de tres i cinc dècimes, respectivament. Tampoc l'Amèrica Llatina millora. El creixement es quedarà en l'1,3% el 2015, nou dècimes menys que a la previsió d'octubre, i el 2,3% el 2016, cinc dècimes menys. Destaca especialment la frenada del Brasil, que amb un creixement previst del 0,3% suposa una revisió a la baixa d'1,1 punts menys que a l'octubre.

I mentre el Japó s'instal·la, com la zona euro, en un creixement dèbil i una inflació baixa, Rússia marca els pitjors auguris, amb una recessió sostinguda i caigudes de l'economia del 3% el 2015 i de l'1% el 2016, en part, provocada per la baixada dels preus del petroli, que en general és beneficiosa per al conjunt de l'economia, i les tensions geopolítiques.

La xacra de l'atur

I el debilitament de l'economia mundial té un impacte directe en l'ocupació. Les previsions de l'OIT no són gens bones. A tot el món aquest organisme preveu que el 2015 hi haurà tres milions més d'aturats, i del 2016 al 2019, vuit milions més. S'haurà passat de 201 milions d'aturats el 2014 a 212 milions el 2019. I els efectes de la crisi són evidents. El 2014 s'ha tancat amb 31 milions de desocupats més que quan va començar la crisi global i s'han destruït 61 milions de llocs de feina.

L'estat espanyol, tot i les bones previsions de l'FMI en creixement, no aconseguirà desfer-se de la xacra de l'atur, almenys segons les previsions de l'OIT. La taxa d'atur anirà caient, però molt lentament. Passarà del 24,7% del 2014 a un 21,49% el 2019. Així, es complirà una dècada sencera amb la taxa d'atur per sobre del 20%. L'any 2010 era del 20,23%, lluny ja del 8,4% del 2007, abans d'esclatar la crisi.

L'OIT recalca que Espanya se situa entre els pitjors països d'Europa en termes d'atur. I també recalca que en la majoria de països europeus els salaris no han recuperat els nivells anteriors a la crisi, però en el cas de l'Estat encara és pitjor, perquè els sous han baixat ràpidament. Els salaris reals, indica l'organisme, han caigut un 4,2% en el sector sanitari entre el 2011 i el 2013, un 2,7% en el sector de l'educació o un 2,3% a l'administració pública.