L’obra d’en Macià

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsHem superat ja els primers moments de dolor viu, i d’apassionada commoció, subsegüents a la precipitada mort del primer President de la Generalitat de Catalunya. En el moviment sentimental provocat per la desaparició del més popular dels nostres polítics, cal destriar l’espontaneïtat del dol de les nostres masses (tan explícitament manifestat en l’enterrament i en forma més colpidora, encara, en el romiatge nacional que constituí la desfilada davant les seves despulles mortals), del concert de lloances funeràries entonat amb més oportunisme que conseqüència per periòdics, cledes i sectors que més s’havien distingit, no sols en els atacs polítics -manta vegada justificables- sinó en els insults i greuges més grollers a la persona i fins a la representació del primer magistrat de Catalunya. Per això els qui, com jo, volíem i estimàvem amb sincer afecte En Francesc Macià, malgrat haver d’oposar-nos i fins combatre no pas les seves doctrines, sinó una part de les idees del seu partit i la quasi totalitat de les dissortades actuacions dels seus dirigents, hem tingut com una sensació d’angúnia davant el perill de confondre’s amb aquesta irrespectuosa corrua d’aduladors de conveniència. Per tot plegat, després d’haver complert amb dolor, com més íntim més sincer, els deures que ens imposava la gratitud i l’afecte vertader, continuem pensant que no és encara moment oportú per a parlar, ni molt menys per a judicar, ni la persona ni l’obra d’aquest preclar patrici. [...] La figura i l’obra d’En Macià han entrat als dominis de la Història, i quan, passat un temps, puguin projectar-se en el camp imparcial d’una crítica històrica, les gestes de l’il·lustre cabdill, les generacions venidores, més que no pas la nostra, faran justícia als mèrits excepcionals d’aquest patriota exemplar, que va consagrar la millor i major part de la seva vida a la defensa dels ideals de la llibertat de Catalunya. [...] Les llibertats de la nostra terra són talment un nadó, feble i privat de facultats i mitjans, però reblert de possibilitats i d’esperances, i aquest nou nat, que avui no és res i pot ésser molt, alena i té vida per obra del patriotisme de Macià. [...]