Efímers06/05/2015

Mani a la Meridiana, "mejor prohibidos"

Ahir va passar per aquest plató l’home del moment polític, Albert Rivera. Qui va començar sent un púgil dialèctic àgil i loquaç, deixeble del professor Francesc de Carreras, ara és l’home que ha robat el focus al PP de Catalunya i la seva líder, Alícia Sánchez Camacho, i que seu aquí amb el telèfon sobre la taula, perquè en qualsevol moment haurà d’intervenir en el procés d’investidura de la presidenta d’Andalusia i, segons totes les enquestes, el dia 24 comptarà els vots per milions a tot Espanya.

I si en política és fàcil ficar la pota, encara ho és més quan es creix tant en poc temps: no pot ser que un líder que diu “nosaltres veiem el món des d’una perspectiva liberal” parli de prohibir una manifestació. Li vaig dir, aquí, “senyor Rivera, això és una barbaritat”. I li vaig comentar també la meva hipòtesi: a la seva candidata per Barcelona, Carina Mejías, la gent no la coneix. En una enquesta de ‘La Vanguardia’ sortia que només la coneixien un 24% de la gent, per contrast amb el 97% de Trias, el 81% de Colau o el 85% d’Alberto Fernández Díaz. Què necessitava Mejías: llançar un coet, fixar en ella l’atenció, que els mitjans repetissin el seu nom. I ho va fer amb el seu tema: la unitat d’Espanya, que és el que la va fer entrar i la manté en política, com ella mateixa ens va reconèixer en una entrevista. Però que un partit es plantegi prohibir una manifestació com la de l’11-S és impresentable, i Albert Rivera ho sap, sap que és sal grossa, per més que hagi de cobrir la seva candidata. Com diu avui Josep Ramoneda: “¿No saben Rivera i Mejías que el dret de manifestació és un dels drets polítics fonamentals al costat del d’expressió i del de reunió? Una cosa és combatre ideològicament l’independentisme –Ciutadans ho fa tan bé que s’ha convertit en el partit de referència del vot unionista– i una altra és negar a l’adversari un dret tan elemental com el de manifestació. És la diferència que hi ha entre liberalisme i autoritarisme”.

Cargando
No hay anuncios

L’afirmació de Ciutadans no és menor. Ara sabem que és un partit que prohibiria una manifestació com la de l’11-S, per més que invoqui raons com ara que aleshores estarem en campanya. Segur que l’afirmació alimenta les baixes passions d’alguns votants, però el situa lluny del nucli de llibertats amb què funcionem.