Medicina i Humanitats

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl llibre Una faula i setze històries porta un subtítol força aclaridor: “ Excursió pel camp de les ciències humanes sortint del despatx d’un metge ”. Aquest metge és el doctor Oriol Casassas, especialista en pediatria. Entre les diverses o diversíssimes especialitzacions mèdiques, jo diria que la pediatria és de les més “humanes”, encara que totes ho siguin, no cal dir-ho, en graus diversos (o ho haurien de ser); però des de la meva dedicació a l’ensenyament no em costa gaire o gens de veure anar de bracet el pediatre i el pedagog, i no només en teoria o en sentit figurat, ja que ho imposa el bon sentit en la realitat quotidiana; per al bé de l’infant en edat escolar, de la família i de l’escola. No fa gaire, hem tingut la celebració del Dia Internacional de l’Infant, durant el qual, com era propi, s’ha parlat de la Declaració dels Drets de l’Infant. I ara un breu parèntesi per rondinar seriosament sobre un tema lingüístic: aquell dia -el del Dia esmentat- pels mitjans de comunicació en català va passar com un ventijol que es va endur el mot infant i el va suplantar pel mot nen, malgrat que el primer designa tots dos gèneres i disposa de tot de derivats d’ús corrent que el segon no té; per tant, infant és un mot que no té bona premsa, aneu a saber per què. ¿No podria ser que fos un exemple més, entre tot d’altres, del trànsit inconscient (o de vegades conscient?) cap a un altre idioma, ben pròxim, ben potent? Amb aquest incís no em desvio gaire del tema, que és parlar d’aquest llibre i incitar a llegir-lo; perquè a Una faula i setze històries Oriol Casassas tracta amb competència de la nostra llengua i de la seva problemàtica cultural i social. Tot un apartat es titula simplement “La llengua”. No té res d’estrany, ja que de cap a cap de l’obra hi ha referència de la dedicació de l’autor, durant trenta anys, amb motiu d’activitats científiques i culturals en general, a la noble empresa “de tornar el català a la seva antiga categoria d’idioma de cultura”, amb mots de Carles Riba que Oriol Casassas esmenta literalment més d’una vegada. [...]