Més de 300.000 peticions de devolució de l’euro per recepta

BarcelonaPoques vegades una taxa que ha estat en vigor només set mesos ha produït tants maldecaps a l’administració, però la història de l’euro per recepta no va ser mai fàcil i, un any després que el Tribunal Constitucional (TC) decretés de manera definitiva que calia eliminar-lo, el Servei Català de la Salut (CatSalut) es veu obligat a seguir-ne pendent.

La inconstitucionalitat d’aquesta taxa, després d’un recurs del govern espanyol del PP que va arribar només quan la Comunitat de Madrid va anunciar que també la posaria en marxa, va obligar la Generalitat a retornar els imports cobrats durant el temps que va estar en vigor. El CatSalut va fixar l’estiu passat com es farien aquestes devolucions i, segons ha explicat a l’ARA el seu director, Josep Maria Padrosa, des de llavors són 311.000 els catalans que han demanat que els hi tornin. Les quantitats mitjanes a tornar se situen entre els 18 i els 22 euros i és per aquesta raó que el departament calcula que, si tot segueix com fins ara, haurà de desemborsar prop de 6 milions d’euros.

Un 13% dels 45,7 milions

¿Es tracta d’una xifra per sobre del que esperava Salut? Padrosa posa les quantitats en context i assenyala que, dins del panorama general, és perfectament assumible. Amb la taxa, la Generalitat va cobrar uns 45,7 milions d’euros i de moment només n’ha de tornar prop del 13,1%. A més, dins d’un pressupost de 8.400 milions la xifra es dilueix encara més. Ara bé, que 311.000 persones hagin fet el tràmit no s’ha de menystenir, segons reconeix el director del CatSalut, sobretot si es té en compte que només van produir-se 40.000 negatives a pagar-la, un 0,01% de les receptes que es van dispensar durant el temps que va estar en vigor, entre el 23 de juny del 2012 i el 15 de gener del 2013. “La xifra és molt important”, diu Padrosa, tenint en compte que és molt farragós fer el registre.

La casuística és tan àmplia que implica menors d’edat i, per tant, obliga a comprovar que qui fa la petició sigui el representant legal. En la banda oposada, afecta gent que pot haver mort durant el procés. També cal comprovar l’import a retornar i calcular els interessos preceptius que han generat aquests euros durant el temps que han estat en mans del Govern. Encara més, per procedir a la devolució cal comprovar que no es té cap deute amb Salut, cosa que és possible perquè la seva posada en marxa va coincidir amb l’ampliació dels llindars de copagament farmacèutic del govern central i que no tothom ha pagat encara. A grans trets, doncs, de les 311.000 persones que n’han demanat la devolució s’ha pogut comprovar la validesa de prop de 160.000: unes 14.000 corresponen a usuaris que han de satisfer els augments del copagament estatal instaurat el juliol del 2012, i unes 9.000 presenten defectes de forma o errors en les dades que cal esmenar, ja siguin incoherències en les targetes sanitàries o bé errors en les dades bancàries. També cal tenir en compte que en uns 470 casos en què s’ha demanat el retorn no consta que s’hagués pagat res i, per tant, no es produirà cap devolució.

Quants retorns s’han fet efectius, aleshores Padrosa explica que de moment només uns 5.000. És a dir, Salut ha retornat al voltant de 100.000 euros.

La taxa, com és lògic, mai va ser dissenyada per haver-se de retornar. Es van fixar topalls màxims i fins a 127.000 persones van quedar excloses del pagament, però només el sistema pot donar resposta individualitzada a cada cas perquè és l’únic que sap quants euros va pagar cadascú. Padrosa ha reconegut que tot plegat “no és fàcil” i requereix temps i organització, però marca un punt d’inflexió i assegura que, a partir del maig, un nou programa informàtic permetrà agilitzar les devolucions. A més, tot i que fins ara han assumit aquesta feina extra amb els recursos propis, obre la porta a fer alguna contractació puntual durant els mesos d’estiu, quan hi ha més gent que fa vacances, per incrementar el ritme de feina.

A hores d’ara, el CatSalut és capaç de resoldre totes les peticions de retorn que ha rebut -el gran volum de reclamacions va produir-se sobretot l’últim trimestre de l’any passat- i, per aquesta raó, juntament amb el programa informàtic específic que estarà enllestit pròximament, Padrosa assegura que les 160.000 reclamacions que ja s’han revisat de manera “manual” rebran la transferència bancària abans que acabi l’estiu, i que la previsió és que totes es resolguin abans que acabi l’any. “Ens ha costat molt de temps establir tota la casuística. Posar-ho fàcil a les persones ens ha provocat una feina afegida i la necessitat de revisar cada expedient”, resumeix el director del CatSalut. Fins ara, els primers usuaris que van demanar els diners han hagut d’esperar més de mig any a rebre l’import reclamat.

Sense autocrítica

Les peticions de devolució, en qualsevol cas, poden fer-se durant quatre anys a partir que el departament va establir el mecanisme per fer-ho, és a dir, fins a l’estiu del 2018. És per això que més ciutadans podrien sol·licitar encara el retorn dels imports que van satisfer. Per fer-ho només cal baixar-se el formulari que està disponible a l’Oficina Virtual de Tràmits de la Generalitat, omplir-lo amb les dades personals i el número de compte -cal la conformitat del banc en forma de segell- i esperar el retorn dels imports. Uns imports que, tal com ha pogut comprovar l’ARA, inclouen el pagament d’uns cèntims addicionals corresponents als interessos generats per aquestes quantitats en el temps que ha transcorregut entre que es demana la devolució i es fa efectiva.

Padrosa evita fer autocrítica sobre la taxa -el Govern va preferir sempre anomenar-la “tiquet moderador” per la seva suposada capacitat de fer baixar el nombre de receptes- i indica que va ser només una mesura que es va prendre per fer sostenible un sistema sanitari que en aquell moment estava al límit, “en la mateixa línia” que l’Estat quan va decidir apujar els copagaments o eliminar determinats fàrmacs de la llista de finançament del sistema públic, segons defensa.

“Mentre no es pugui decidir en aquest país la cartera de serveis o l’ordenació farmacèutica, serà potestat de l’Estat establir les mesures d’estalvi pertinents”, lamenta. No és una qüestió menor, ja que les xifres de la despesa farmacèutica demostren que, malgrat que les successives mesures posades en marxa entre el 2010 i el 2012 van permetre un estalvi molt important en la factura farmacèutica, fa mesos que torna a augmentar.