LES COSES CANVIEN quan algú en té ganes, s’hi esforça i ho aconsegueix. I els canvis requereixen la pressió ciutadana, i un és no donar per vàlids els arguments o les lògiques del passat, trencar les inèrcies. Ara començo a sentir a dir que algunes coses no es podran moure fins després de les eleccions. Ja se sap, fins a les europees del maig els partits fan campanya i, per tant, no abordaran segons quins temes incòmodes. ¿M’ho pot tornar a repetir? ¿Temes de l’agenda pública s’aparquen perquè hi ha eleccions i manen els interessos partidistes? ¿I ho admetem, ho afegim a les nostres anàlisis i ho donem per bo? Penso que algú ha de començar a dir que no pot ser. El món que s’ha enfonsat era aquest, el dirigit pels períodes electorals. Però és que ara els cicles són més curts, i si hi ha temes que no avancen fins passat el maig, després potser s’ajornaran pensant en si s’avancen les catalanes, o si s’avancen les espanyoles. I encara que no s’avancin vindran municipals. No podem acceptar ni amb la boca petita l’argument que s’aparquen temes en les precampanyes perquè sempre estem de precampanya. I perquè les urgències no s’ho poden permetre. I per un motiu encara més definitiu: si hem anat acceptant que les decisions polítiques s’han d’ajornar quan els partits han de fer campanya, estem assumint que fer política perjudica els interessos polítics, o sigui que els partits no poden fer el que no podran explicar o no els convindrà explicar, o sigui que ho faran després, quan s’hagi acabat la campanya, o sigui que estaran ocultant les intencions als seus electors. Fins que no diguem prou a la cantarella que les eleccions perjudiquen la política no serem demòcrates del tot.