70 ANYS. EUROPA DESPRÉS DEL NAZISME
Efímers02/05/2015

“Qui ocupa un territori, imposa el seu propi sistema social”

Quan va acabar la guerra, Stalin va assegurar que el conflicte es diferenciava dels anteriors en un aspecte important: “Qui ocupa un territori, imposa el seu propi sistema social”. En les converses posteriors al conflicte a Moscou, Ialta i Potsdam, Churchill, Roosevelt i Stalin van dibuixar les seves esferes d’influència.

Amb el final de la Segona Guerra Mundial no es van acabar ni els enfrontaments ni les guerres. En alguns països hi havia conflictes de classe o polítics. En d’altres, civils o nacionals. A França i Itàlia hi va haver violents enfrontaments. A Grècia, entre els anys 1946 i 1949, va esclatar una guerra civil entre les forces del govern grec monàrquic i conservador (amb l’ajut del Regne Unit i els Estats Units) i la branca armada del Partit Comunista Grec (KKE), l’Exèrcit Popular d’Alliberament Grec (ELAS). Va ser un dels primers conflictes de la Guerra Freda. La victòria del govern monàrquic, ajudat pels americans i els britànics, va portar Grècia a entrar a l’OTAN i a prohibir el partit comunista. A finals de la dècada de 1940 hi havia 50.000 simpatitzants d’esquerres, que en molts casos havien combatut contra el nazisme, a les presons gregues.

Cargando
No hay anuncios

Poc després de la guerra civil grega es va fer pública la Doctrina Truman. Segons el diplomàtic nord-americà George F. Kennan, conegut com el “pare de la contenció”, es tractava de “contenir l’allau comunista que amenaçava negar tot Europa”. El juny del 1947 s’anunciava un paquet d’ajudes que es va donar a conèixer com a Pla Marshall. Stalin va donar ordres als països sota control directe soviètic que declinessin l’oferta americana. Els líders soviètics també van formalitzar el seu control sobre els països comunistes europeus. “Els intents americans de dirigir la política a Occident eren tan intervencionistes com els intents soviètics de controlar els governs de l’Est. Només diferien els mètodes: els Estats Units van utilitzar la pastanaga del Pla Marshall i els soviètics van utilitzar el bastó de la coacció militar”, destaca Lowe.

Un dels països que van notar més els efectes de la decisió soviètica va ser Romania. Aquest país, que fins l’estiu del 1944 havia estat sota la dictadura militar de Ion Antenescu, s’havia aliat amb Hitler. El 23 d’agost del 1944 es va produir un cop d’estat, liderat pel rei Miquel I de Romania. Antonescu va ser lliurat als soviètics i executat l’any 1946. A Romania hi va haver tres governs en poc temps fins que Stalin va imposar Petru Groza com a primer ministre. El país es va transformar de manera brutal en tres anys: la violència o l’amenaça de violència era omnipresent. La Guerra Freda no va acabar fins al desembre del 1991, amb la dissolució de la Unió Soviètica. Alguns historiadors critiquen la violència i la imposició dels soviètics. D’altres també que al que s’autodefinia com a món lliure li importava poc la llibertat. “És especialment clar en el cas de les velles colònies que accedien a la independència, en el suport a monarquies absolutes com l’Aràbia Saudita i a dictadures de l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Àsia Central”, escriu Fontana.