Núvols de sucre, gofres i globus per a tothom

BarcelonaDijous, 28 de novembre. Els termòmetres marquen entre vuit i nou graus i 65.000 persones -segons dades de l'Ajuntament de Barcelona- passegen, se socialitzen i s'apoderen del passeig de Gràcia i els carrers adjacents. "Què passa? Per què hi ha tanta gent? Que se celebra?", es pregunta una parella de Valladolid que tot just acaba d'arribar a la ciutat. La Maria i les seves amigues, vestides per a l'ocasió i sense perdre's cap detall del que va passant al seu voltant, els expliquen el perquè de tant moviment. Mentrestant, un grup d'anglesos, sorpresos amb tant rebombori, escolten atentament les explicacions de la seva guia. "S'ho han trobat per sorpresa i els hem ofert la possibilitat de fer una sortida guiada, i estan encantats", destaca ella. The Shopping Night Barcelona (TSNB) ni té fronteres ni hi entén de meteorologia. The Shopping Night Barcelona hi entén de moda, de glamur i, en aquesta ocasió, d'òpera… Molta òpera.

Les frases "Em pots fer una fotografia?", "Aquí què regalen?" i "Fem cua, que això és gratuït" eren repetides per tothom, des dels més joves, que asseguraven que tenien el permís dels pares, com explicava en Josep, de quinze anys, fins als més grans, que protestaven pels accessos amb entrades limitades. Com si es tractés de la catifa vermella, els assistents, enfundats en les millors gales, entraven a les botigues a la recerca de l'obsequi que cada establiment oferia -gratuïtament- a tothom que ho volgués. 1.500 gofres del càtering 21 de Marzo es van repartir a la porta d'Oysho, especialitzada en llenceria i roba de casa; quilos i quilos de sucre de color rosa van necessitar els nois de Mango per acontentar les llargues cues que es volien endolcir la vetllada amb un núvol de sucre; mil pizzateguis i minihamburgueses va cuinar el xef Martín Berasategui per omplir els estómacs dels que no es volien perdre ni un sol minut asseient-se en un dels setze restaurants que oferien menús especials per a la trobada, i milers d'ampolletes de cava i globus amb els colors de Desigual inundaven el carrer amb més caixet de la ciutat.

Tot i que no hi haurà un balanç real de vendes fins d'aquí uns dies, els voyeurs i els treballadors dels més de noranta establiments que hi participaven (les firmes de luxe no s'hi van afegir) coincidien. "Molt de postureig , molta foto i molta nena maca de canapè, però poca venda", afirmava indignat un treballador d'una de les botigues que tenia més demanda per fer-se una fotografia amb l'extravagant Mario Vaquerizo, marit d'Alaska. Un altre treballador d'una de les botigues de denim més juvenils feia fixar-se en les poques bosses que es veien pel carrer. "Les mans ocupades amb begudes i menjar, però no hi ha ningú que vagi carregat amb compres".

Ni el tall de llum en un dels muntatges del tram central, que va deslluir un dels actes més aclamats -els gintònics que servien a l'estand de Bombay Sapphire-, va frenar l'èxit popular de la quarta edició de TSNB, que va tenir com a principals protagonistes la música dels compositors d'òpera Giuseppe Verdi i Richard Wagner, i com a aliats, la gentada, les copes, la festa i la moda.