Se’n senten poques coses, en els grans mitjans, tot i que se’n parla molt, en les esferes econòmiques i socials. Se’l coneix sobretot per la sigla en anglès, TTIP, que camufla en forma d’acrònim incomprensible una negociació fosca, opaca i plena de contraprestacions socialment, ambientalment i culturalment qüestionables. Em refereixo a l’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversions.
Amb voluntat d’augmentar l’interès sobre la qüestió (que ens afectarà, ens motivi més o menys el tema), exposo a continuació algunes raons en les quals ens basem algunes persones i organitzacions que entenem que l’acord no és desitjable, tant pel contingut com per la manera com s’està gestant.
1) No és un acord comercial.Els acords comercials tradicionals se centren en l’eliminació dels aranzels, però, en el cas de les relacions entre la UE i els Estats Units, ja són prou baixos. Per tant, aquest no és el punt principal. L’objectiu és, en un 80%, eliminar les “barreres no aranzelàries (BNA) al comerç”, o sigui, els estàndards i les normes que cada part imposa a la fabricació dels seus productes. Eliminar-los comportarà en molts casos una devaluació de les condicions socials i ambientals que afectarà les dues regions de maneres molt diverses.
2) Lobis. Els principals interessats (i, per tant, impulsors) de l’acord són les grans multinacionals a banda i banda de l’Atlàntic, que han activat la seva potent maquinària lobista, tant a Brussel·les com a Washington.
3) Secretisme i opacitat. Ja fa un any que van començar les negociacions i només un selecte nombre de tecnòcrates de la Comissió Europea hi tenen accés. De fet, en aquest cas fins i tot el Consell de la UE és absent de la negociació, igual que el Congrés i el Senat dels EUA. El Consell, els membres de la comissió europarlamentària INTA (de comerç internacional) i alguns presidents d’altres comissions del Parlament Europeu poden consultar els documents originaris elaborats per la Comissió Europea, però ningú no té accés a les propostes dels EUA. I si aquest grau d’opacitat és preocupant, encara ho serà més quan es comencin a elaborar les propostes finals, que només una dotzena de diputats podran veure (a les Secured Reading Rooms) després d’haver-se compromès explícitament a no prendre notes i a no parlar-ne amb ningú.
4) Si la gent ho sabés. Si el TTIP inclou plans per canviar les normes per les quals fa anys que les nostres democràcies batallen, els Parlaments i la ciutadania han de saber de què va el joc. I més quan sabem que “molts dels partidaris de l’acord defensen que sigui secret, perquè, si la gent sabés el que estem fent, s’hi oposaria”, tal com fa poc va denunciar la senadora per Massachusetts, Elizabeth Warren.
5) Ball de xifres. Els que defensen l’acord argumenten que l’economia de la UE se’n podria beneficiar en 119 milions d’euros a l’any, mentre que els EUA podrien guanyar un extra de 95.000 milions a l’any. L’estudi d’impacte encarregat per la CE, d’on extraiem aquestes dades, també diu, però, que els beneficis no arribaran abans del 2027, i sempre que s’arribi a un acord global, és a dir, que s’eliminin la meitat de tots els obstacles no aranzelaris. Aquestes xifres han estat contestades per diversos economistes que acusen les prediccions de “conte de fades” i situen el creixement en no més del 0,05% del PIB.
6) Més llocs de treball? Incert. Si bé és probable que el TTIP comporti un canvi en la situació del comerç mundial, i que, per tant, afecti inevitablement llocs de treball existents en totes les regions, no tenim cap garantia que l’impacte sigui sempre positiu.
7) Les multinacionals faran les lleis. El capítol de protecció dels inversors és un dels més preocupants. Segons aquest punt, un inversor podria dur un estat a judici -basant-se en el sistema Investor-to-State Dispute Settlement- si l’estat adopta una norma legal que ell consideri que perjudica la seva inversió. És un sistema del tot injust, ja que, entre altres coses, ni els governs, ni la societat civil ni les empreses nacionals podran demandar una multinacional.
I així podríem arribar fins a 30 raons. Moltes, elaborades conjuntament per un grup d’analistes i organitzacions de la societat civil. Tant els arguments (la llista sencera) com les organitzacions es poden trobar a la web www.ttip2014.eu, que s’ha creat expressament per suscitar un debat que els poders econòmics pretenen amagar en un nou escac a la Democràcia, en majúscula, i que posa novament en risc la credibilitat de les institucions europees.
