Els pares també volen quedar-se a casa per cuidar els seus fills

Barcelona“¿Creiem realment que els homes poden cuidar els fills igual que les dones? ¿Pensem de veritat que les dones han de tenir les mateixes oportunitats a la feina? Si és així, per què la llei no concedeix als homes un permís de paternitat igual i intransferible, perquè puguin assumir el 50% de la cura dels nens? Exigim permisos iguals per a tothom perquè a totes les dones en edat de procrear se’ls tregui l’etiqueta de «menys disponible per a la feina» i perquè la llar sigui la millor escola d’igualtat per als infants”.

Aquesta és una de les reivindicacions principals de la Plataforma per a Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (Ppiina), un col·lectiu que des del 2005 agrupa un centenar d’associacions de tot l’Estat. Fa tres anys van tramitar al Congrés de Diputats una proposta per reformar el sistema de permisos, que instava el govern a equiparar les baixes per maternitat i paternitat. L’octubre del 2012, la comissió d’igualtat del Congrés va aprovar per unanimitat aquesta proposició, però encara avui la proposta segueix congelada. La llei espanyola determina una baixa parental de setze setmanes per a les mares i de dues per als pares. Ara la Ppiina fa la mateixa petició al Parlament Europeu, on des de fa 5 anys està encallada una llei per ampliar el permís de maternitat a 20 setmanes, i implantar a tot Europa les dues setmanes que ja tenen els pares a l’Estat. Des de la Ppiina van més enllà i els demanen equiparar els permisos com a principal prioritat.

L’Associació d’Homes per la Igualtat de Gènere (Ahige) és un dels grups adscrits a la plataforma i sotasignants de la petició al Parlament Europeu. El seu portaveu, José Francisco Sánchez, té dos fills, un de 3 anys i un de 6. Des que és pare, treballa amb una jornada reduïda per poder estar amb ells a casa, al costat de la mare. “Des de l’associació creiem que perquè hi hagi un canvi real hi han de participar també els homes: la igualtat no pot ser només una cosa de dones”, afirma Sánchez. Per a ell, el canvi social ha d’anar acompanyat per la transformació personal: “La lluita de les dones va ser sortir al carrer pels seus drets; la nostra és entrar a les llars. Ara ens toca a nosaltres fer la revolució, que també és interior”.

Models de masculinitat

Al cap de poc de fundar-se l’Ahige, en les seves primeres intervencions en tallers amb joves, van comprovar amb sorpresa que els adolescents estaven en posicions més pròximes al masclisme dels seus avis que a un nou concepte de masculinitat i igualtat. “Hi ha una espècie d’estancament que atribuïm, entre altres qüestions, a les retallades en prevenció”, assenyala el seu portaveu. Per això, en l’essència d’aquesta organització arrela la idea que els homes també hi perden amb el masclisme: “Ens fa injustos, ens treu llibertat, ens aïlla i ens embruta”. “Amb la igualtat els homes ens alliberem de la cotilla que ens imposa el masclisme. Podem superar el mandat que rebem des dels primers dies de la nostra existència, que ens diu com hem de ser, comportar-nos i fins i tot sentir, pel fet de ser homes”, defensen des d’Ahige. I aquest mandat inclou, esclar, la premissa que les dones són les encarregades de l’educació dels fills i els homes els proveïdors.

A Catalunya les dones dediquen de mitjana un total de 4 hores i 14 minuts a la llar i la família, segons l’última enquesta d’ús del temps de l’INE. Els homes, en canvi, hi dediquen 2 hores i 35 minuts, gairebé la meitat que elles. D’altra banda, el percentatge de dones que participen en les tasques de la llar és del 91,9%, enfront d’un 79% dels homes. La diferència en el temps destinat a la llar i la família entre homes i dones ha disminuït en 44 minuts diaris des del 2003. A la feina remunerada, en canvi, ells hi destinen 7 hores i 51 minuts, una hora més que les dones, que hi dediquen 6 hores i 50 minuts de mitjana.

Demanar reducció de jornada

Virginia Carrera, portaveu de la Ppiina, creu que les coses estan canviant, però no prou: “Ningú qüestiona que els homes també cuiden els seus fills. Tenim reunions amb tots els grups polítics i ningú ha dit que estigui en contra d’equiparar els permisos. El problema és una falta de voluntat política per tirar-ho endavant”. El motiu? “La igualtat d’oportunitats no és una prioritat ara mateix, i sempre queda en segon pla”, diu Carrera. La majoria d’iniciatives en aquest sentit, de fet, provenen del sector privat. Als Estats Units, empreses com Netflix, Microsoft i Virgin han començat a oferir als seus empleats -tant dones com homes- una baixa parental de fins a un any, amb sou complet. A Espanya l’any 2014 hi va haver 10.400 homes que van demanar una reducció de jornada per cuidar la seva família. És una xifra que s’ha doblat des del 2013, però encara queda molt lluny de les 250.000 mares que van retallar-se el sou per poder estar més hores a casa. A Catalunya 4.000 dones van demanar el 2014 una excedència per maternitat. Un total de 192 pares van optar també per aquesta opció.

Homes Igualitaris és una altra de les agrupacions que subscriu les demandes de la PPiiNA. Va sorgir a Catalunya el 2009 i des d’aleshores ha estat treballant per involucrar els homes en la lluita per la igualtat. “Perquè això passi creiem que els homes hem de canviar: la transformació no pot ser només des de dalt; primer hi ha d’haver una massa crítica”, opina Paco Abril, portaveu de l’associació i sociòleg. Per això, des d’Homes Igualitaris intenten fer una revisió crítica del concepte de masculinitat, donant eines als seus membres per renunciar a l’homofòbia, al masclisme i a revisar què implica ser home.

Famílies més felices

Abril afirma que equiparar els permisos de mares i pares reduiria els obstacles de les dones al mercat laboral, però que també seria bo per a la igualtat de la parella. “En les parelles igualitàries hi ha menys violència, són més felices i això fins i tot influeix en les notes dels fills a l’escola”, assenyala. A més, reivindica els beneficis d’implicar-se al màxim en la cura dels fills. “Els vincles afectius són més forts”, diu. Ara a l’associació ultimen la publicació d’un llibre, Utopía real. Padres comprometidos y madres corresponsables, amb entrevistes a famílies que expliquen les seves vivències. Un element en comú que s’han trobat és que moltes parelles -que en la convivència es reparteixen les tasques domèstiques- “es tradicionalitzen quan tenen un fill”.