Parets mitgeres més estètiques i sostenibles

ABarcelona hi ha molts edificis amb parets mitgeres desaprofitades. Són les parets que divideixen les propietats, queden a la vista, sembla que siguin provisionals i estan poc integrades en el paisatge urbà. Això mateix és el que van pensar les empreses JAPA architects i PGI Engineering quan van idear un nou prototip per aprofitar aquestes parets inspirat en la vegetació de Barcelona. L'objectiu és aportar una solució estètica i que, a la vegada, disminueixi el consum energètic dels edificis.

El projecte, anomenat LPW Leaves Performative Walls, ha guanyat el concurs The Urban Lab Challenge en el marc de l'Smart City Expo 2012 de Barcelona i s'implementarà en un edifici municipal com a projecte pilot.

La proposta ha estat desenvolupada conjuntament per l'empresa JAPA architects i PGI Engineering, un grup d'empreses creat a Girona el 1992 i que està consolidat en el mercat de les enginyeries després d'haver participat en més de 2.500 projectes nacionals i internacionals, com el de l'edifici Media-Tic al 22@, la nova terminal de l'aeroport de Barcelona, o les ciutats de les telecomunicacions de Telefónica a Madrid. El desenvolupament tècnic del projecte principalment estarà a càrrec de Javier F. Ponce (JAPA architects) i Àlex Ciurana (PGI Engineering).

The Urban Lab Challange 2012 és un concurs en què poden participar empreses, pimes i emprenedors del sector de l'eficiència energètica. El repte, llançat a escala global i convocat per la ciutat de Barcelona, consistia en la presentació d'un projecte o servei innovador que signifiqués una millora en la demanda energètica dels edificis municipals. S'hi havien d'incorporar criteris d'autosuficiència energètica. Es demanava als participants solucions tecnològiques de generació, emmagatzematge i distribució d'energia per als edificis, amb la finalitat de reduir les emissions de carboni.

Un projecte inspirat en els arbres de la ciutat

Els creadors deLPW Leaves Performative Walls van pensar que la seva proposta encaixava en el concurs perquè permetia donar un nou ús a les parets mitgeres i dotar els edificis de més autonomia i eficiència energètica. "Les mitgeres -explica Javier F. Ponce, arquitecte i un dels creadors del projecte- suposen una pèrdua de calefacció i energia per als edificis, són poc estètiques i no aporten res. Nosaltres vam pensar que, com que en algunes parts de Barcelona hi ha poc espai per plantar-hi vegetació, podíem aprofitar les mitgeres per fer una mena d'extensió dels arbres".

La proposta consisteix en una sèrie de panells de plaques fotovoltaiques, en forma de fulles o branques, instal·lades a les parets dels edificis, que ajuden a cobrir part de la demanda energètica de l'edifici mitjançant fonts renovables i, al mateix temps, milloren la qualitat de l'aire de la ciutat. Ponce explica que la idea és col·locar dos tipus de panells "fotovoltaics i purificadors de l'aire i, segons l'orientació de l'edifici, es pot escollir quins són millors; per a parets orientades al sud, el millor és col·locar panells fotovoltaics per generar energia amb la llum del sol que hi toca, però, en canvi, en parets orientades a nord és millor col·locar-hi panells purificadors". Aquests panells són capaços de netejar l'aire de l'entorn gràcies a la composició química del seu material, que incorpora diòxid de titani i que, exposat a la llum del sol o a la llum ultravioleta, pot neutralitzar alguns contaminants nocius de l'aire.

Sostenible i econòmic

Des d'un punt de vista econòmic també és sostenible, és a dir, el sistema no és car i en la fabricació es consumeix poca energia. Tot i així, encara està per determinar quin és l'edifici municipal en què es farà la prova pilot i els costos que suposarà, que dependran de la superfície de la paret mitgera que es vulgui cobrir.

El LPW requereix poc manteniment anual, només s'ha de fer una inspecció visual i la neteja dels panells es fa amb la pluja. La utilització d'una mitjana de 29 panells fotovoltaics per mur pot representar un estalvi anual de 5,18 tones d'emissions de CO a l'atmosfera. L'energia que pot generar anualment un sol mur és d'aproximadament 11.800 kWh.

Recuperació de parets mitgeres

JAPA architects i PGI Engineering han tingut en compte els projectes de recuperació de parets mitgeres que ha dut a terme la ciutat de Barcelona per desenvolupar el projecte. En molts casos, les parets s'han utilitzat com a llenç per a obres artístiques, s'hi ha instal·lat publicitat o s'ha utilitzat la paret per fer-hi jardins verticals. Segons Javier F. Ponce, "s'ha volgut fer un pas més enllà i hem dissenyat un projecte que resol el problema estètic de les mitgeres però, alhora, és econòmic i produeix energia".

El projecte està pensat perquè es pugui adaptar a edificis molt diferents. La mida dels panells i la manera de disposar-los pot variar segons les necessitats. A més, es pot adaptar la forma de les fulles dels panells segons cada zona, perquè harmonitzin amb el tipus de vegetació que predomina en cada indret. El sistema pot posar-se a tota la paret o només en una part. Ponce explica que estan treballant per acabar d'afinar el projecte i aconseguir que posar i treure els panells sigui relativament senzill per poder canviar l'ús de les parets mitgeres segons les necessitats de cada moment.

Barcelona, un laboratori urbà

El projecte Barcelona Urban Lab es va endegar el 2008 com una eina per facilitar l'ús d'espais públics de Barcelona per poder dur a terme proves i projectes pilot en una etapa prèvia a la comercialització. Es tracta de convertir la ciutat en un laboratori urbà a disposició de les empreses amb productes innovadors que tinguin un clar benefici per als ciutadans, així com facilitar que aquestes empreses duguin a terme proves pilot amb impacte en un entorn real, cosa que els afavoreix l'accés al mercat i augmenta la seva competitivitat.

Barcelona és un referent en innovació aplicada a les ciutats, tant a través de la col·laboració pública i privada com involucrant-hi el teixit empresarial. L'energia neta és un dels reptes de la ciutat.