El petroli, factor polític i econòmic
De Joan Crexells, Observer (Barcelona, 1896-1926), a La Publicitat (1-V-1925). Fa un segle la producció i el comerç de petroli també operaven sobre la correlació de forces mundial.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsUn escriptor anglès ha mantingut la tesi que totes les qüestions econòmiques de veritable importància no s’han resolt amb mitjans i en un pla estrictament econòmic, ans s’han resolt sempre per una sèrie d’actes polítics. Normalment, per actes de força o d’amenaces d’usar la força. El lliure joc de les forces econòmiques es dóna sempre en les coses secundàries, però rarament en les coses importants. Això es veu avui encara en la recerca de primeres matèries o de productes essencials per a les indústries. L’acció colonitzadora dels Estats, la intervenció de les grans potències en problemes econòmics d’Estats secundaris, porten sempre una intenció econòmica, i constitueixen en essència l’ús de la força material, o l’amenaça de l’ús de la força material, per intervenir en les qüestions decisives de l’economia. Així, una sèrie de qüestions de l’Orient ha estat discutides i resoltes segons punts de vista dictats als Estats pel desig d’obtenir o de conservar un cert predomini en un element econòmic de tan gran importància com el petroli. Anglaterra i els Estats Units posen tota la seva influència política, que en definitiva és una funció de la seva força material, per adquirir predomini sobre determinats punts de producció del petroli. El predomini d’aquesta producció el tenen els Estats Units, segons les dades del United States Geological Survey. [...] Els Estats Units participen en la producció mundial en un 70 i mig per cent. [...] Aquesta formidable producció amenaça amb l’exhauriment del producte als Estats Units. Els entesos afirmen que als Estats Units no hi ha petroli per a més d’una dotzena, a tot estirar dues dotzenes d’anys, si continua la producció en xifres tan crescudes. [...] Ara bé: si es limités l’exportació a Europa, les conseqüències econòmiques i polítiques foren extraordinàries. No cal que parlem de les primeres. Quant a les segones, n’hi ha prou dient que Rússia espera el moment que els Estats Units no puguin exportar petroli a Europa, per conquerir el mercat europeu. [...]