ABANS D’ARA
Efímers04/05/2014

El Pi de les Tres Branques

De Miquel dels S. Oliver (Campanet, Mallorca, 1864 - Barcelona, 1920) a La Ilustració Catalana. Avui fa 150 anys que va néixer i aviat 110 d’aquesta al·legoria pancatalana.

Miquel Dels Sants Oliver 1904

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEls pobles tradicionalment lliures no el planten ni el sembren el seu arbre de la llibertat: el descobreixen i el consagren. El planten i sembren els pobles novells o desacostumats al franc arbitri de si mateixos, com un acte d’emancipació moltes voltes aparent i transitòria. Allà on existeix vertadera i generosa saba de llibertats públiques, l’arbre és únicament objecte de defensa i protecció. No hi ha necessitat de plantar-lo, perquè hi creix espontani i les multituds el destrien i coneixen al primer cop d’ull. Així Catalunya ha conegut i destriat el seu: el Pi de les Tres Branques. En ell hi troba, produït per la naturalesa, el símbol de la seva història: una arrel i tres soques, un poble i tres estats, una llengua i tres matisos, un esperit i tres legislacions. Ha nascut en les profundàries del temps, per conjunció miraculosa de la llavor caiguda, de la terra fecunda i de les sol·licitacions de l’ambient. [...] L’instint nacional descobreix aquesta majestat. Més ben dit: ella s’imposa per si mateixa i això és lo que ha fet que Catalunya reivindiqués com a patrimoni nacional el Pi de les Tres Branques, testimoni i símbol al mateix temps de la seva vida. ¡Quantes generacions de flors, de fulles, d’arbres, d’homes, de civilitzacions ha vist desfilar, mentre quedava ell, triomfador i solitari, obrint el triple dosser de la seva copa, sempre verda i remorejant! Que sia ell, doncs, motiu de pelegrinació i d’agrupament patriòtic, més encara per la pelegrinació i l’agrupament dels esperits que per la de les masses. [...] Per això, amb íntima eloqüència, ens ofereix el trellat d’una constitució franca i popular, federativa i paccionada, que enllaça els pobles i no els ofega. Tal és el sentit polític de la terra catalana. [...] Sols el triomf de l’esperit catalanesc dins Espanya podria fer viables les grans solucions ibèriques i que si un dia comencés a realitzar-se tal ensomni, seria donant-se les mans Lusitània i Catalunya, per damunt les ombres sinistres de l’Escorial.