Posar-se en la pell d'un detectiu per estimular l'enginy

BarcelonaNi el professor Mora, ni la senyora Celeste, ni la senyoreta Amapola hi participen, però la dinàmica és semblant: s'ha comès un crim i cal trobar-ne el culpable. En aquesta ocasió, l'escenari va més enllà de la biblioteca i la sala de billar, i surt del taulell per jugar-se entre els carrers del barri de Gràcia de Barcelona. Per això un dissabte a les 10.30 del matí vint persones s'apleguen a la plaça del Sol per ajudar el detectiu Quico Giralt, un investigador que ha resolt casos tan complicats com "El panellet fet a l'escola que va sortir bé" o "El misteri del mitjó que no estava desaparellat".

El Josep Izquierdo i el Martí Lucas són els fundadors de Tot Jugar, una empresa catalana que organitza jocs d'enginy i habilitat a gran escala. En aquesta ocasió, els participants, dividits en grups, han de descobrir què se n'ha fet d'un home que ha desaparegut i que només ha deixat com a pista un parell de testimonis i una misteriosa trucada telefònica a la seva dona: "Perdona'm, sóc un monstre". A partir d'aquí, els detectius han de seguir, a través dels diferents carrers i locals de Gràcia -i sovint amb l'ajuda de l'smartphone -, les diferents pistes (una nota manuscrita i xifrada, una gravació d'una càmera de seguretat, la intranet d'una empresa, un informe de bombers o unes mostres de sang) fins a resoldre el cas, amb tres hores de marge.

El Josep i el Martí tenen 27 i 29 anys, i reivindiquen el valor del joc independentment de l'edat. Tot va començar fa 16 anys, quan es van trobar a les colònies per conèixer l'asma i l'al·lèrgia de la Fundació Sant Pere Claver. "Primer vam gaudir dels jocs com a nens, i després vam passar a ser monitors i vam aprendre a fer-los", explica el Josep Izquierdo, que combina la passió pels jocs amb les classes de matemàtiques, i afegeix: "Fa poc vam pensar que d'això que fèiem només uns dies, i que esperàvem tot l'any, en podíem fer una forma de vida".

Les vint persones, dividides en grups de cinc, se separen per seguir les primeres pistes: una trucada, un mapa i uns retalls de diari. "Per què no provem de preguntar a la pizzeria? Si anem dient que som el grup Delta i ens diuen que només tenen pizza quatre formatges ja sabrem que ens hem equivocat de lloc", bromeja el Carles, un dels participants. "Hauríem de seguir la pista del que hi posa en aquest retall, a mi em sembla tèrbol", diu un altre.

Crear esperit d'equip

"Els jocs estimulen el cervell i l'enginy", subratlla el Martí, guionista de programes com Gran Nord , Polònia o Crackòvia . Sobre el tipus de jocs que ells organitzen opina que "són un repte, és una cosa que fas en equip i en què les idees de tots sumen". "Has de saber destriar la informació important de la que no ho és i prendre decisions argumentades". I el Josep afegeix: "És una activitat social relativament complexa, perquè s'ha de saber treballar col·lectivament, però al final sempre es creen petits llaços entre els membres d'un equip". Sovint preparen aquestes activitats per a aniversaris i festes, però les dissenyen també per a les empreses que vulguin crear dinàmica d'equip o per a editorials que vulguin recrear algun llibre en forma de joc, explica el Martí.

Quan els membres del grup Delta han reunit totes les pistes, s'asseuen a la terrasseta d'un bar i comencen a discutir què ha passat. Amb tota la informació que han anat reunint en diferents botigues de Gràcia, a través de gravacions, pàgines web i correus electrònics, han de reconstruir els fets per després exposar-los al Martí i el Josep, que supervisen el joc des d'uns carrers més enllà. Al final del joc, els quatre grups es reuneixen per descobrir qui s'hi ha acostat més, i mentre dinen tots junts encara comenten els detalls de la trama, sorpresos pels girs que ha fet la història i amb ganes de tornar-se a posar en la pell de detectius, encara que l'assassí finalment no hagi sigut el majordom.

Aventura pirata a Sitges

Tot i que Tot Jugar només té sis mesos, ja fa temps que cada vegada més empreses organitzen jocs de team building per a companyies que volen reforçar la comunicació interna i potenciar el treball en equip. Uno Más Uno Team fa set anys que s'hi dedica, i entre les activitats que ofereixen hi ha una aventura pirata en un veler a Sitges o una missió de conquesta en un castell medieval.

"Gairebé totes les empreses que ens contracten són internacionals. A vegades fan trobades amb els treballadors d'arreu del món, i aquest tipus d'activitats són una bona oportunitat per conèixer la persona amb qui potser parles cada dia per telèfon des d'Austràlia però a qui no has vist mai", explica a l'ARA el senior events manager d'Uno Más Uno Team, Álex Diego.

Tot i que sovint aquestes activitats tenen una finalitat lúdica, altres vegades s'organitzen jocs amb objectius específicament formatius: "En aquests casos ens dediquem a crear una realitat paral·lela, que intentem que sigui divertida, on els equips surten de la zona de confort i han d'afrontar reptes fora de l'habitual". Aquest tipus d'activitats no tan sols serveixen per millorar l'ambient de treball, sinó que a vegades també són útils per identificar els rols que cada treballador adquireix, "ja sigui el de líder, el de coordinador o el d'ajudant".

Però ara que s'acosta Nadal, el que més triomfa entre les grans companyies és el team building solidari. "En comptes de fer un dinar d'empresa s'organitza una activitat que beneficiï algun col·lectiu, com ara pintar una escola o netejar una zona del bosc", diu Álex Diego, que creu que és una bona manera de reforçar el sentiment de pertinença a una empresa i fa que l'empleat se senti orgullós de treballar-hi. "Al 99% dels treballadors els hi agrada fer aquestes coses. Al cap i a la fi són en horari de feina", diu somrient.