Posicionar-se en la vida
L’altre dia vaig tenir el privilegi d’iniciar una sèrie d’intervencions amb persones a l’atur. Ens donen tres hores per treballar junts. El programa arriba a molta gent i no poden patrocinar més que una intervenció curta d’aquest tipus. El repte és important per a mi i per a ells. Però la sorpresa, molt agradable, va ser la facilitat amb la qual van poder integrar tot el que els transmetia.
D’entre les gairebé vint persones participants en el primer grup, una d’elles va fer un comentari en què expressava la seva total comprensió del que estàvem fent i de la seva repercussió. Va dir alguna cosa així com que el que estava aprenent era a posicionar-se de bona manera en la vida i que això canviaria per sempre la seva manera “de ser aquí”. Va dir que ja se sentia preparada per afrontar el seu dia a dia d’una altra manera i que sentia que tenia a la seva disposició una immensa energia per fer-ho. Alguna cosa s’havia ordenat en el seu interior… i fluïa.
Per a mi l’experiència va ser curiosa. D’una banda el grup de persones en situació d’atur, que absorbien per tots els porus el que els explicava, i de l’altra la persona que organitzava les trobades, amb el seu sou assegurat cada mes i la seva “experiència” en “aquests temes” bloquejant una veritable escolta. Una vegada més vaig recordar la benedicció d’això que en el zen anomenem “la ment del principiant”. Es tracta de posicionar-se correctament en la vida. És una magnifica definició del treball que fem. Aquest gest d’assentar-se interiorment, de ser present aquí i ara… aquesta manera de mirar, viure, observar, experimentar el present i el contacte amb el món. Es tracta de posicionar-se correctament.
Quantes vegades no deveu haver sentit durant l’exercici de la meditació aquesta recol·locació interior que immediatament produeix un efecte en la ment i en les emocions. Aquest assentar-se que, gràcies a aquesta pràctica, ens obre a un espai de plenitud i serenitat.
Exercitar-se dia a dia és el secret perquè aquest posicionament no sigui una cosa passatgera, sinó una forma de vida. Sense esperar moments de crisi profunda, sense necessitar estar a la vora de cap abisme intern… simplement sentint la crida d’allò que en nosaltres és.