El PSC busca pactes per no perdre més múscul

BarcelonaVan perdre el govern de la Generalitat, pel camí també es van deixar les joies de la corona municipal -Barcelona i la Diputació-, van passar a ser tercera força al Parlament, es van quedar amb un sol eurodiputat i ara han perdut prop d’un miler de regidors i han quedat relegats a tercera força a les diputacions. El PSC arrossega un historial de grans pèrdues en els últims anys i, per ara, l’única xarxa que ha trobat per esmorteir la seva caiguda ha sigut atrinxerar-se als seus feus de l’àrea metropolitana, on obtenen els suports que els permeten dir que encara són la segona força més votada a Catalunya. Però al territori el partit la passa magra. És per això que la consigna del carrer de Nicaragua és estendre la mà per forjar pactes municipals, començant per Barcelona. Una actitud que no té res a veure amb la que van adoptar l’any 2011, quan van decidir quedar-se a l’oposició. Ara, però, conscients de la seva debilitat, els socialistes assumeixen el seu rol com a partit frontissa i el volen jugar.

Primer va ser el líder del PSC, Miquel Iceta, qui, quan no feia ni 24 hores que s’havien tancat les urnes, va obrir la porta de bat a bat a dialogar amb Ada Colau “sense prejudicis i sense límits” per explorar un acord. I ahir va ser el mateix candidat socialista a Barcelona, Jaume Collboni, qui es va afanyar a deixar clar que amb els seus quatre regidors està “predisposat” a pactar amb Barcelona en Comú per garantir una estabilitat ja sigui dins o fora del govern. Primer, però, Collboni espera que el consell extraordinari de federació que ha convocat per demà renovi la confiança en ell per seguir encapçalant el projecte socialista a la ciutat.

De fet, malgrat els pèssims resultats obtinguts, es va veure amb cor d’anunciar que també vol ser candidat a les eleccions municipals del 2019 però que abans vol “refundar” el projecte socialista de la ciutat.

Això sí, del diàleg amb Colau va voler precisar que només parlaran “de polítiques i no de cadires” i que aquestes han de ser, a més, “coherents” amb el programa electoral socialista. “Serem fidels i coherents al nostre programa polític i al nostre compromís electoral”, va advertir. Tota una declaració de principis, amb la qual ja va subratllar que en cap cas estaran a favor que Barcelona formi part de l’Associació de Municipis per la Independència perquè el seu partit defensa un projecte federalista.

Pèrdua de musculatura inèdita

Segons Collboni, el “gran missatge” del 24-M és que la gent “no ha volgut majories absolutes, sinó que es dialogui”. Aquest diàleg, però, no deixa de ser una necessitat per a un partit que afronta una pèrdua de musculatura inèdita que tindrà, com a danys col·laterals, tot un reguitzell de càrrecs públics, de confiança i assessors que no podran ser recol·locats.

La gran sagnia es viurà especialment als municipis grans on s’hagi perdut pistonada; a les diputacions, on ara es poden veure desplaçats per l’aliança prioritària entre CiU i ERC, i als consells comarcals, on dels 41 que hi ha en total només ha aconseguit guanyar en tres -Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental- i empatar en dos: Barcelonès i Tarragonès. L’única sortida a hores d’ara per reduir al màxim aquest impacte és aprofitar la fragmentació de molts consistoris oferint-se a pactar per entrar al màxim nombre de governs municipals. I, especialment, evitar que allà on han sigut els més votats els arrabassin l’alcaldia, com seria el cas de Lleida, Sabadell o Terrassa. Sigui com sigui, ara tot compta: dels grans municipis als més petits.

L’única línia vermella a l’hora de dialogar és, va explicar Iceta, Plataforma per Catalunya. Per a la resta de casos, la direcció del partit dóna barra lliure als seus càrrecs municipals. Just dilluns al matí, el primer secretari va assegurar que ja havia parlat amb formacions com CiU i que els socialistes no tancaran la porta a parlar amb ningú.

MES treu el cap als ajuntaments

Tampoc tancaran la porta als seus antics companys, els socialistes sobiranistes de Moviment d’Esquerres, que inevitablement també han passat factura al PSC. En aquestes eleccions, les primeres a què es presentaven, MES ha aconseguit 106 regidors. Val a dir, però, que n’han obtingut 37 als 22 municipis en què es presentaven en solitari, mentre que 60 són fruit de les llistes conjuntes presentades amb ERC i set més amb ICV. A més, també en solitari han guanyat l’alcaldia de Sant Joan de les Abadesses, mentre que n’hi ha dues més que estan pendents de pactes: Sils i Alguaire. Tot plegat, més atomització que condemna els grans partits al pacte i els redueix les quotes de poder.