DESPRÉS DEL PAPA i Joan Carles I, després de Rubalcaba i Navarro, qui serà el següent? Duran sembla autodescartat després d’autopostul·lar-se, en una exhibició d’equilibrisme d’alta gamma, per sobre de reis i pontífexs. Molta gent es pregunta com és que no cau encara Alícia Sánchez-Camacho. Crec que la seva incomprensible continuïtat confirma de manera rotunda que el PP dóna Catalunya per perduda. Evidentment, la líder del PP català està sentenciada. El cas Camarga, en el fons i en la forma, pel que suposa i per com l’ha gestionat, incloent-hi el desaire al Parlament per abordar l’escàndol i els microescàndols que ha provocat, la converteix en el passat del PP català. I, doncs, què hi fa encara? En un any tan important com el 2014, ¿el partit amb majoria absoluta a Espanya vol tenir de número u del PP català una persona desacreditada i sense futur? Això només pot voler dir que no veu cap opció de millorar uns resultats dolents i en caiguda. Vol dir que no hi veu res a guanyar i tot a perdre. Que la dreta espanyolista, en un moment històric a Catalunya, renunciï a un lideratge intel·ligent i ascendent i mantingui algú associat a conspiracions fosques, converses lamentables i cap decència en l’autocrítica és un senyal clar que la seva estratègia no passa per les urnes. Ho dic per la manca de pressa consumant el relleu. Tot i això, posar Camacho a la llista dels que saltaran és una aposta clara. De fet, és la llista en la qual té més números, potser l’única en què és ferma guanyadora.