ARRAN DE LES FOTOS de models i actrius despullades que un hacker va robar i difondre, sento comentaris que em preocupen. Com que es tractava d’imatges que es feien elles mateixes i quedaven penjades al núvol fins que un pirata hi va accedir, molta gent les fa culpables. Ja es veu que això no ho pots fer, que t’ho prendran. Continuo veient com acceptem amb resignació i gairebé amb alegria que el que fem a la xarxa, que és gairebé tot, ens ho poden espiar els governs i robar els pirates. I que en el fons és culpa teva per no prendre precaucions. I no noto tanta pressió per crear un clima de pressió en el sentit lògic, que no tot el que es pot fer tècnicament es pot fer moralment o legalment. Hi ha unes víctimes i hi ha uns culpables. És evident. Robar és robar. I entenc que si a algú li roben la cartera perquè se l’ha deixat sobre la taula en una terrassa mentre mirava cap a una altra banda li puguem recriminar que havia de vigilar més, però el lladre és el lladre. Si no ens plantem i hi reflexionem i ens asserenem, si ens agafa per riure’ns de qui no assumeix que és normal que t’espiïn, crearem una societat o desconfiada o cínica. Els consells de sentit comú elemental els donem als fills o als amics: que vigilin, que els poden robar les contrasenyes, que les seves imatges poden circular, que el que dius a WhatsApp queda escrit. Però les lleis han de mirar de protegir també a qui roben per despistat, a qui enganyen per ingenu, sigui al carrer o a la xarxa. Tot el discurs d’“en el fons tu t’ho has buscat” és perillós i inicia una espiral on s’acaben justificant aberracions. No em fa cap gràcia que el que algú volia per a la seva intimitat circuli lliurement, sigui o no model.