ABANS D’ARA

Rafael Vidiella

De Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) a l’Avui (10-XI-1991). Fa 125 anys del naixement de Rafael Vidiella (Tortosa, 1890 - Barcelona, 1982), el polític que el juliol del 36 va dissoldre el PSOE dins del PSUC.

Montserrat Roig 1991
23/01/2015

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEn Rafael Vidiella és de Tortosa. A set anys i mig treballava perquè la seva mare no podia aguantar-lo quiet a casa. Arribava l’estiu i en Rafael s’escapava de casa seva i se n’anava al riu a nedar. La mare, sempre amb l’ai al cor, va decidir d’enviar-lo a treballar a una impremta. El burgès de la impremta era una mica parent i la mare li va dir: “Tinc el noi que se me’n va sempre al riu i no vull que se m’hi ofegui.” -M’hi vaig quedar i em vaig fer caixista d’impremta -em va dir. L’any 1909 en Rafael Vidiella es va enamorar com un boig d’una corista i se’n va anar darrere seu cap a Barcelona. [...] El 1909 en Rafael Vidiella fou detingut per primera vegada perquè el van pescar cridant al mig de la Rambla a favor d’en Ferrer i Guàrdia. S’adonaren que tenia un nom suposat i el tornaren a Tortosa. Tenia dinou anys i fins als vint-i-cinc no podia aconseguir, aleshores, la majoria d’edat. Va tornar amb els seus, però ja s’havia engrescat en la lluita. A Tortosa es va fer soci del Sindicat Obrer de la Unió Obrera de l’Art d’imprimir. -Des d’aleshores em vaig integrar per sempre dins la lluita revolucionària -em va dir. [...] Sempre que m’he trobat en Rafael Vidiella m’ha meravellat veure com enfilava record darrere record amb una memòria precisa, minuciosa. Amb sentit de l’humor, amb ironia. [...] Té una veu pausada, greu. [...] Els ulls irònics, la pell rosada, gairebé blanca, la mirada entre innocent i foteta, nas ample, afilat al centre, llavis prims, ulls color blau cel, la vellesa d’en Vidiella és una bellesa serena. Hi ha velleses crispades; potser és la vellesa dels ressentits, dels qui rebutgen la joventut dels altres. [...] En Rafael Vidiella no para de contar la seva llarga vida, [...] Tot el descriu, el defineix, militant comunista, anarquista de cor. [...] Va deixar la CNT, l’anarquisme, i després de treballar dins el PSOE i per l’Aliança Obrera va ésser un dels fundadors del PSUC. [...] Empresonat durant el bienni negre, conseller de la Generalitat durant la guerra, delegat del PSUC a la Internacional Comunista... Sempre amb els vençuts, sempre convençut que els seus algun dia vencerien.