SAP GREU SER PESSIMISTA i encertar tots els pronòstics. El 13 de novembre del 2011, fa dos anys i mig, set dies abans de les eleccions del 20-N en què Rajoy acabaria obtenint la majoria absoluta, vam fer una portada de diumenge amb el títol “Què farà amb Catalunya?” i una foto del candidat popular. La portada donava quatre respostes. Les copio literalment: “1. No al pacte fiscal i a la relació bilateral entre l’Estat i la Generalitat. 2. Simplificació autonòmica en nom de l’eficàcia econòmica. 3. Oposició a la immersió lingüística a les escoles i reforç del castellà. 4. Pressió per desmantellar les televisions autonòmiques com TV3”. A dins ho explicàvem en una doble pàgina. Quan ahir vam saber que el govern del PP volia apagar la meitat dels canals de Televisió de Catalunya es completava del tot el quart punt del que vam anunciar fa dos anys i mig que Rajoy faria amb Catalunya. La resta ja ha arribat: el no al pacte fiscal i a tota relació bilateral, la recentralització disfressada d’eficàcia i la guerra a la immersió. Menteixen els que diuen que Rajoy no fa res. Aquests quatre punts els ha anat complint de forma escrupolosa. És cert que tenim un bon equip de política al diari, n’estic orgullós, però també que per preveure el que faria Rajoy no van tenir cap bola de vidre ni van hackejar l’ordinador del futur president. Van recollir el que la FAES recomana, el que els barons populars ja deien. Amb el compliment escrupolós del seu pla, Rajoy demostra coherència i transparència, no dissimula. 100% fiable.
