El nou protocol per a la reproducció assistida

El Govern garanteix que totes les dones tinguin accés a aquest servei als centres sanitaris públics

El Departament de Salut ha impulsat un protocol per garantir que totes les dones tinguin accés a la cartera de serveis de la reproducció humana assistida (RHA) als centres sanitaris públics, independentment de si es deriva d’un problema d’infertilitat, de si tenen parella o de si aquesta és masculina o femenina.

Tal i com estableix un Reial Decret de l’Estat Espanyol de 2006, només podien accedir als tractaments de RHA les parelles heterosexuals, quan aquestes presentaven un problema d’esterilitat o una indicació clínica establerta. D’aquesta manera, la resta de dones que necessitaven tècniques de RHA havien de recórrer a un tractament privat. Això havia comportat una llarga reivindicació tant del moviment feminista com del col·lectiu Lesbià, Gai, Bisexual, Transsexual i Intersexual (LGBTI), que reclamava el dret de les dones sense parella i de les dones amb parella femenina a poder ser mares a través de qualsevol dels tractaments que ofereix el sistema públic de salut.

Cargando
No hay anuncios

El 2014, el Parlament va aprovar per unanimitat la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. A partir d’aquesta llei, l’any passat la cambra catalana va instar el Departament de Salut a garantir que no es restringís l’accés a la reproducció humana assistida a les altres dones només per la seva orientació sexual.

El mes de març d’enguany, a l’espera d’aprovar el nou protocol, el CatSalut ja va obrir les llistes d’espera per a la RHA a totes les dones que ho sol·licitessin. En paral·lel, el Departament de Salut va posar en marxa l’elaboració d’un nou protocol per garantir que totes les dones tinguin accés a la cartera de serveis de la RHA als centres sanitaris públics.

Cargando
No hay anuncios

El protocol es basa en el principi d’autonomia de les dones i de coresponsabilitat en la presa de decisions durant tot el procés i pivota sobre dos grans objectius estratègics:

1. Els tractaments s’adequaran a les necessitats de les persones que hi accedeixin. S’establiran vies clíniques diferenciades segons si s’accedeix per infertilitat o pel dret a un tractament sense discriminació.

Cargando
No hay anuncios

2. Es millorarà l’accés territorial a les tècniques de RHA. Es dóna un paper central a les unitats de primària d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), que seran la porta d’entrada per a aquests tractaments, i s’ampliarà el nombre d’hospitals de referència territorial amb capacitat per dur a terme tècniques de RHA de menor complexitat.

Col·laboració de la societat civil

Cargando
No hay anuncios

La voluntat de fer extensiva la RHA a totes les dones era una llarga reivindicació d’entitats feministes i del col·lectiu LGBTI. Les entitats agrupades en la Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida, l’Observatori contra l’Homofòbia, Ca la Dona, Casal Lambda, Creación Positiva, LesBiCat, el Front d’Alliberant Gai de Catalunya, l’Associació de Famílies LGTBI i Gais Positius, han fet costat al Govern en l’impuls d’aquest protocol.

Tècniques i aplicació

Cargando
No hay anuncios

Les tècniques de RHA que incorporarà aquest protocol en l’atenció especialitzada seran cinc: l’estimulació ovàrica, la inseminació artificial conjugal, la inseminació amb semen de donant, la fecundació in vitro (FIV) amb gàmetes pròpies i la FIV amb gàmetes donades (espermatozous, òvuls o embrions).

L’aplicació d’aquestes tècniques es farà a una xarxa de centres de referència del territori, que està previst ampliar, i en determinats centres especialitzats per a aquelles tècniques més complexes, tal i com ja es fa avui en dia.

Cargando
No hay anuncios

A Catalunya, la llista d’espera en els centres de la xarxa sanitària d’utilització pública per a tècniques de RHA complexes –FIV- afecta a 2.801 persones i és, de mitjana, de 22 mesos, segons dades de desembre 2015. Amb tot, pel que fa a la inseminació artificial –una tècnica més senzilla i ràpida– el temps d’espera és molt menor i no planteja un problema important pel que fa a l’accessibilitat en la gran majoria de centres.