“El repte és que Barcelona sigui un Grec tot l’any”

Barcelona“El balanç és molt positiu. El mèrit és del Ramon i de l’equip anterior”, va dir ahir la nova comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda. D’aquesta manera va començar al Palau de la Virreina la tradicional roda de premsa de valoració del Grec, en què Sureda, que exerceix el càrrec des del 16 de juliol, va agrair la feina del director Ramon Simó, i va assegurar que l’edició que acaba divendres “representa molt del model” del festival.

Els resultats artístics i de públic, amb un creixement tant d’espectadors com d’ocupació, van portar Sureda a desitjar que “Barcelona sigui un Grec tot l’any”. “Aquest és el repte”, va afegir després que Simó detallés que s’han venut 75.959 entrades per als 94 espectacles de pagament, quan el 2014 van ser 68.590 per a 79 espectacles. L’ocupació (sense convidats) també ha crescut, del 49,61% al 60,80%, tot i que en l’àmbit teatral tot just frega el 51%. El públic total, incloent-hi l’oferta gratuïta i els convidats, ha arribat a les 141.841 persones, 20.000 més que l’any passat.

Tanmateix, la comissionada també va explicar que volen introduir canvis i que a la tardor es constituiran taules sectorials per debatre “el model de Grec que voldríem entre tots”. Aquest nou model l’haurà de dur a la pràctica la persona que dirigeixi el festival a partir del 2017, un cop hagi finalitzat el contracte de Simó. L’elecció es farà mitjançant un concurs públic que Sureda espera que estigui resolt en el primer trimestre del 2016. Simó, de fet, no descarta presentar-se al concurs. “Considero que encara tinc feina a fer. Però si trobo que el model el pot desenvolupar millor algú altre no m’hi presentaré”, diu Simó.

Tot i que Sureda tot just acaba d’aterrar a l’equip municipal, ahir ja va avançar algunes de les línies programàtiques del Grec del futur, si més no conceptualment. D’una banda, vol mantenir “la contemporaneïtat” i el suport a “la creació local”, dos dels eixos que han guiat la direcció de Simó i que la comissionada considera “importants”. De l’altra, en un sentit més general, creu que “Barcelona necessita reduir la distància que hi ha entre la cultura més de base i les institucions”. “Ja no cal invertir més en equipaments, sinó aprofitar-los per crear un ecosistema cultural més sostenible. L’ICUB [Institut de Cultura de Barcelona] s’ha d’acostar molt més als agents i als protagonistes de la cultura d’aquest país”, va dir Sureda, que va afegir que l’ICUB ha de ser més “mediador que productor cultural”.

Descentralitzar la cultura

En el cas concret del Grec, la comissionada analitzarà “les possibilitats de redistribució territorial perquè la programació impacti en altres barris i a l’àrea metropolitana”. Un dels propòsits és “descentralitzar, fomentar la cultura de proximitat per construir públic i identificar on hi ha nuclis de creació i potenciar-los”. Sureda, que considera que “no tots els espectacles han de ser massius”, té un altre repte: redistribuir el pressupost de l’activitat artística del Grec, que actualment és de tres milions d’euros, però no reduir-lo.

La descentralització també arribarà als concerts en sala, que aquest any s’han concentrat al Barts (que té participació municipal) i el Jamboree, on han treballat amb diferents promotors. “Estàvem tancats en espectacles de gran format i l’any passat vam començar a desenvolupar nous formats per a la música. I ara ja sabem que funcionen -diu Simó-. El Barts i el Jamboree són dos espais significatius i relacionats amb la música a Barcelona. ¿Podríem abastar més locals? Segurament”.

Pel que fa al balanç global del 2015, Simó defensa que “artísticament ha sigut un èxit”. “Volíem que el Grec fos un festival de creació i ho hem aconseguit en certa mesura, tant per l’exigència artística dels espectacles com per la manera de tractar la realitat. El Grec és un festival de present”, diu Simó, que recolza l’afirmació amb una dada -36 estrenes en un mes- i la constatació que hi ha hagut espectacles amb “temes i estètiques ajustats a la realitat contemporània”, tant d’aquí com internacionals.

Simó, que considera fonamental treballar amb “gèneres híbrids”, manté l’objectiu de promoure “iniciatives per incentivar nous creadors joves” amb “la voluntat d’arriscar i d’acostar la contemporaneïtat al públic”. Curiosament, l’espectacle que ha tingut més espectadors han sigut els cinc concerts de Joan Manuel Serrat al Teatre Grec (10.363 entrades), per sobre d’obres teatrals com Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano (6.300, que en seran més perquè segueix al Romea fins al 2 d’agost). El 100% d’ocupació s’ha aconseguit en setze espectacles, entre els quals hi ha la Nit de Musicals, les obres Digue’m la veritat i La clausura del amor i els concerts de Yann Tiersen i el sextet d’Andrea Motis i Joan Chamorro.