Divendres a la nit un Xavier Sardà molt enèrgic no va donar treva a José Luis Rodríguez Zapatero en l’entrevista que li va fer a Barcelona Televisió. Tot just asseure’s a la taula del plató li va preguntar pel fet que el Consell d’Estat (del qual ZP forma part) hagués reafirmat per unanimitat la inconstitucionalitat de la consulta del 9-N. Zapatero, que no tenia dret a vot, va defugir la pregunta però Sardà el va marcar de prop: “ ¿Si hubiese podido, qué habría votado? ” Per la vaga resposta va quedar clar que Zapatero també hi hauria votat en contra. La conversa tenia gràcia perquè la desesperació de Xavier Sardà davant un procés independentista que no té aturador el feia reclamar amb vehemència unes mesures d’acostament que no es produeixen mai. Insistia tant a Zapatero posant-se-li a la contra que es va arribar a la paradoxa que el mateix Sardà podia semblar fins i tot sobiranista. El to de Zapatero era amable i agradable, però poc vigorós i gens concret (ja li coneixem l’estil, esclar). Embolicava la troca per anar a petar als clàssics arguments del no, la manca de legalitat i el respecte a la Constitució. Fins i tot va tenir el seu moment de “ A mi me gusta mucho Cataluña ” i el bla-bla-bla de sempre. Sardà va batallar però no en va treure res de nou. Per cert, durant l’entrevista Zapatero va demanar mantenir amb Pep Guardiola un debat sobre el procés sobiranista per convèncer-lo.
Abans d’acabar el programa Xavier Sardà va promoure una escena magistral i d’una contundència visual demolidora. Pura tele. Va posar damunt la taula un tauler d’escacs amb les figures col·locades al seu lloc per crear una metàfora de l’actualitat. Sardà va agafar les peces negres del darrere i les va treure del tauler. Va deixar únicament els peons foscos. “ Estos son los de Podemos, que van a ganar. El resto de políticos y el rey quedarán fuera ”. A continuació va apartar de l’escaquer tres peons i tres figures blanques (menys de la meitat): “ Las blancas que quedarán son los independentistas, que son mayoría ”. I Sardà va treure de sota la taula una serra i l’hi va donar a Zapatero mentre l’exhortava: “ Se lo diré una vez más: o empiezan a persuadir a ciudadanos de Catalunya y a argumentarlo bien para que se queden o coja usted la sierra y empiece a cortar el tablero ”. Zapatero va quedar perplex: “ Yo no voy a cortar nada... ” i va insistir en les regles del joc i divagar sobre com és de fantàstica Catalunya. Però res del que deia tenia la contundència de la imatge del tauler d’escacs i la serra. Escac i mat.