Segons l’informe sobre el cas Flick, algun donatiu va anar a parar al PSOE (1984)

De la crònica de Valentín Popescu (Bucarest, 1931 - Barcelona, 2022) des de Bonn per a La Vanguardia (2-XI-1984). Traducció pròpia. Era la primera notícia que transcendia aquí sobre els vincles del PSOE amb el cas Flick. El diari, dirigit per Francesc Noy, la va posar a primera pàgina. Una exclusiva que va agitar la política espanyola. Popescu va morir el passat 10 de març.

“El diner de Flick va ajudar el PSOE a guanyar les eleccions”, ha declarat a Hannover el polític socialdemòcrata Peter Struck, cap de la Delegació que forma part de la comissió parlamentària que investiga el “cas de la corrupció Flick”. La revelació de Struck era una acció de l’SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany) d’Hannover no destinada a regenerar la imatge del partit després de saber-se que part dels donatius fets pel consorci Flick en el darrer decenni va anar a les arques de l’SPD. Si més no quatre milions de marcs (poc més de 230 milions de pessetes), van sortir directament de la caixa forta del consorci amb destí cap a la tresoreria socialista. Struck -les declaracions del qual van trobar un gran ressò a la premsa local alemanya i fins en algun diari de circulació nacional- va confessar que el seu partit no va quedar impol·lut en l’escàndol de les corrupcions. “Però almenys no es va beneficiar directament tant com altres del diner del gran capital. Una part important d’aquests quatre milions -va dir- van ser entregats personalment per Hans Juergen Wischnewski (membre de la presidència de l’SPD a l’època de Helmut Schmidt, home de confiança del canceller) a Felipe González, per tal que pogués finançar la lluita electoral”. Com se sap, la legislació alemanya permetia els donatius com a mitjà de finançament dels partits i això es va anar fent legal i il·legalment (defraudant al fisc) per quasi totes les grans empreses i amb tots els partits. L’assumpte va adquirir caràcters escandalosos a mitjans del passat decenni a l’intensificar Flick -segons l’acusació de la fiscalia de Bonn- els seus donatius per tal que li fos concedida una exoneració fiscal de l’ordre dels 850 milions de pessetes. Malgrat que llavors governava a Bonn la coalició entre socialistes i liberals del canceller Schmidt, les dues primeres víctimes de l’escàndol Flick han estat un ministre liberal (el comte Lambsdorff) i un polític conservador, el fins ara president del Parlament Federal, Rainer Barzel. Lambsdorff i Barzel han dimitit per raons polítiques exclusivament. El ministre federal -a qui la Fiscalia acusa de suborn (al Partit Liberal, no a Lambsdorff personalment)- va dimitir per no perjudicar la imatge del Govern. El judici -si el guanya- durarà uns anys i en tot aquest temps el canceller Kohl es veuria obligat a defensar un ministre d’honradesa dubtosa. En el cas de Barzel, la dimissió s’ha produït per raons morals i no jurídiques. Barzel no ha pogut explicar, i ningú en aquest país no ha pogut entendre, com el consorci Flick li va pagar, durant deu anys, l’equivalent a 95 milions de pessetes “per no fer res”. [...] El canceller Kohl ha promès a la comissió que farà revelacions comprometedores per al partit i els polítics socialdemòcrates. A Hannover el senyor Peter Struck ha volgut curar-se en salut i escampar l’escàndol més enllà de les fronteres alemanyes.