Els espectadors de La Riera deuen haver seguit les filigranes sexuals del Martí (Lluís Villanueva) i la Judit (Laura Conejero), que al marge de portar el Casino comparteixen jocs sadomasoquistes durant les seves hores lliures. La feina, el primer. Atrevits, però responsables. El típic sadomasoquisme català: prudent i a les hores d’esbarjo. A les sobretaules catalanes hem fet el cafè mentre descobríem com alguns estris els queien de la maleta, els espiaven amb càmeres ocultes, es lligaven amb manilles a un penjador... però, ai las, ara resulta que el Martí té un trauma. Resulta que els mocadors li fan pànic perquè jugant amb una antiga companya sexual va perdre el control i gairebé la mata escanyant-la. De fet, li va provocar una aturada cardíaca i tot. La Judit, motivada perquè li havien demanat una mica més de creativitat, va agafar la iniciativa i quan tenia el Martí emmanillat a la paret li va passar un mocador de seda pel coll i després d’estrènyer una mica, ell s’enfurisma.
Només ens faltava això! Un sadomasoquista traumatitzat a les sobretaules de TV3. I a sobre resulta que el seu estat de pànic se li ha encomanat a la Judit i a ella també li han passat les ganes de jugar. El pacte de no fer servir mocadors no ha servit de res. S’han perdut la confiança. Tot i la bona voluntat del Martí de reprendre les activitats lascives, la Judit ha dit que prou. Com són aquests guionistes. S’han passat setmanes fent equilibris mostrant un sadomasoquisme tou, insinuant, per crear fantasies que escandalitzessin l’audiència més beata. I que divertit el Pere Arquillué fent de voyeur desesperat per conèixer els seus secrets. Però la tele també pot ser castrant i fa pagar els excessos. Va i el Martí és un sadomasoquista limitat, un jugador parcial que no pot satisfer totes les trapelleries que li agradarien a la Judit. Exigim als guionistes que, en aquest joc de subtileses que practiquen per fer més amples les mires de l’audiència, rehabilitin la discapacitat masoquista del Martí. Cal ajudar-lo i no pas castigar-lo pels seus pecats. O haurem de pensar que aquesta mena de sexe super- light picantó els hi començava a fer nosa. El Martí demanava creativitat a la Judit, però potser a qui se li havia d’exigir més imaginació i iniciativa era als guionistes. Què se n’ha fet dels creadors de la cèlebre pinça birmana d’ El cor de la ciutat? Cal seguir innovant i no pas castrant. El primer sadomasoquista de la ficció catalana i resulta que està traumatitzat i només pot fruir de la seva afició a mitges. És que ni en això podem ser un país normal.