Que l’Albert Om passés el cap de setmana fent nit en un bordell tenia una dosi extra d’interès per a El convidat. Travessar la porta del que és tabú sempre agrada. La Senyora Rius, madame il·lustre de Barcelona, compartia amb el periodista la seva vida quotidiana. Quedarà per a la història d’ El convidat l’escena magnífica de l’Om (Senyor Albert, per a la Sra. Rius) a la recepció del solàrium vigilant el gosset de la protagonista. La comicitat d’aquells minuts, parlant-li a la bestiola inquieta mentre tots dos esperaven la mestressa, era insòlita i extraordinària. Posava l’Om en un rol de submissió (totalment intencionat per part d’ell) que trencava amb la tessitura del presentador de tele que irromp amb ascendència en la vida privada d’algú. De convidat de luxe a dòcil acompanyant. La realització va potenciar aquest efecte incloent, en el pla de l’Om i el gosset, el cartell d’un anunci amb una dona jove i atractiva. L’Om, aliè a la model del rètol, esperava la veterana madame. I és que en aquest Convidat de la Senyora Rius tenia més valor el que era implícit que no pas el que es verbalitzava en les converses: el so constant de telèfons i timbres de fons, les converses llunyanes de la recepció, la veu de la prostituta i després del client, el so de l’aparell de la Visa cobrant el servei... El context hi té un pes important: la decoració dels pisos, les figuretes de les lleixes, les parets plenes de retrats d’artistes de cine, les fotografies de la mateixa Senyora Rius enmig dels actors de Hollywood... transmetien certa candidesa, desig d’afecte, anhel d’una altra vida. I això contrastava amb la realitat: la Senyora Rius gestionant el negoci des de la cuina, fullejant La Vanguardia amb l’agenda al costat. La fredor i la sinceritat amb què narrava una infantesa dura, la solució de prostituir-se, els seus avortaments, la soledat escollida, la falca del sexe amb discapacitats... Tot, però, explicat amb eufemismes - fer senyors, la gana, la cueta, el pompis - per envernissar d’un aire naïf un món escabrós. La Senyora Rius és com si tingués dues vides: la de la feina i la de fantasia, on les pel·lícules amb escenes de sexe la molesten.
Amb tot, el món tabú d’aquesta prostitució tan “a la catalana” no el vam aclarir. La Senyora Rius parlava del “seu segell” en aquest ofici que no vam acabar d’entendre quin era. A l’Ada Colau, només entrar a casa seva, l’Om li va preguntar quan pagava de lloguer. A la Senyora Rius no li va preguntar com tenia legislat el seu negoci ni quin acord de percentatge tenia amb les senyoretes de casa seva.